No és d'extranyar tot veient les seves formes i colors, que les orquídies hagin estat admirades tant per estudiosos com per profans al llarg del temps, sent objecte de nombroses monografies.
El P. Adeodat Marcet ja les hi dedica un article amb el següent "incipit": "La familia de les orquídies és una de les més afavorides per la naturalesa; és un luxe de la natura per la seva bellesa, de formes rares i capricioses, de colors vius i brillants".
Actualment en Nuet i en Panareda identifiquen més d'una vintena en el volum tercer del seu vast treball de la flora de Montserrat.
Trobar-les és sovint un repte tant per la seva talla com per la distribució, i també degut a que les solem trobar en exemplars esparsos i poc sovint en grans concentracions.
 |
| Ophrys lutea |
Flor d'un espectacular groc, és per aixó que no és de les més difícils de trobar. Aquesta va ser fotografiada al Pla de la Mónica a Collbató.
 |
| Flor de l'home penjat (Aceras antropomorfa) |
Coneguda com flor de l'home penjat per la forma humana del "label" de la flor.
Espècie bastant extesa a la muntanya des de les parts més baixes fins d'altres llocs més alts com aquesta que va ser fotografiada a Sta. Cecilia.
 |
| Abellera becada (ophrys scolopax apiphera) |
 |
| Abellera becada (ophrys scolopax apiphera) |
Dos imatges d'una abellera becada. Relativament freqüent al vessant de Monistrol.
Aquesta va ser trobada prop de la Bestorra a Monistrol. La següent
(ssp scolopax) fotografiada al camí de les aigues prop de Monistrol
 |
| Abellera becada Ophrys scolopax ssp scolopax |
 |
| Ophrys sphegodes |
Ophrys sphegodes és bastant freqüent al sector oriental de la part baixa de Montserrat. Aquesta va ser fotografiada a Monistrol al camí del riu, on hi havia un s quants exemplars.
La següent espècie té la particularitat de no posseir clorofil·la. Esparsa dintre l'alzinar, no és fàcil de trobar.
Aquesta es va fotografiar a Frares.
 |
| Flors de Neottia nidus-avis |
 |
| Dos peus d'aquesta orquídia |
El curraià de flor blanca (
Cefalantera longifolia) és la espècie més freqüent d'aquest gènere. La trobarem als vessants nord i occidental, facilment localitzable pel blanc pur de les seves flors.
 |
| Aspecte d'un peu de C. longifolia |
 |
| Detall de les flors |
El curraià (Cefalantera rubra) és de petita talla i amb flor d'un preciós color rosat. Aquest exemplar es va veure sota la muralla nord d'Agulles. És molt menys abundant que l'anterior.
 |
| Flor de C. Rubra |
 |
| Peu de C. Rubra |
La darrera espècie d'aquest gènere és la C. damasonium. Menys vistosa que les altres dues
cephalanteras, té menys flors que la
C. longifolia, i d'un color grogós com si fossin pansides. Poc abundant, la fotografia es va prendre prop de Can Massana dintre un alzinar a la vora de la carretera.
 |
| Peu de C. damasonium |
 |
| Detall de les flors |
El Limodorum abortivum és una espècie bastant abundant i sovint forma grups nombrosos i fàcils de localitzar per la seva morfologia i color de les flors. Aquest peu va ser trobat a Coll de Guirló.
 |
| Peu i flor de Limodorum abortivum |
Dos exemplars d'
Ophrys fusca, força escampada arreu de la muntanya, un dels peus va ser vist al camí del riu de Monistrol i l'altre a camí de Sant Joan a Sant Jeroni.
 |
| Orchis ustulata |
Aquesta petita orquídia de boniques flors va ser vista a Coll de Guirló.
El gènere epipactis està representat a Montserrat per
epipactis parviflora i
epipactis helleborine.
E. parviflora la trobem de vegades en grups d'uns quants peus. Aqqui en veiem una al Pla de la Mònica al terme de Collbató. És una planta de petita talla i de flor molt menudes.
Tres peus i detall de les flors d'una epipactis parviflora
La epipactis helleborine la trobarem a més alçada i en aquest cas en l'interior d'un alzinar madur, molt a prop del Portell estret, al voltant dels 1000 metres d'alçada.
 |
| Peu de "epipactis helleborine" amb inflorescències encara sense eclosionar |
 |
| Flor d'abella "Ophrys apifera" |
Aquesta espècie no és tampoc molt freqüent. Aquesta flor era prop de Coll de Guirló.
 |
| Abellera "Ophrys catalaunica" |
Oquídia molt escassa com apunten ja Nuet i Panareda. Aquest peu era a Monistrol prop de S. Antolí.
La següent orquídia forma les concentracions més abundoses d'una mateixa espècie de totes les que hem vist. Molt abundant sobretot al voltant de tota la muntanya en totes les seves vessants, és l'"Anacamptys pyramidalis".
 |
| "Anacamptys pyramidalis" a Monistrol. |
En el dubte d'on deixar-te un comentari, que si en el magnífic mostrari d'ocells montserratins que has sabut recollir, o en el igualment bell de les flors, he acabat decantant-me per les orquídies; bé elles suposen la cimera evolutiva vegetal.
ResponderEliminarEl cas és que, a diferència del que succeeix amb les entrades dedicades a l'escalada, aquelles que van "més enllà" i fan bo el títol no sembla que hagin merescut l'interès que els pertoca; que, com ja he dit, considero gran. D'aquí ve el meu afany per saludar el bloc que has encetat. Després de més de 800 apunts als meus blocs em resulta impossible tornar enrere, oblidar l'experiència acumulada i començar de nou; en canvi si que puc rememorar la incertesa inicial i com de valuós era qualsevol comentari animós. També vull dir, com que l'experiència em serveix per a detectar aquelles veus necessàries per diferents, que seré visitant habitual i, alhora, recomanador desinteressat.
Em pregunto si encara deus conservar aquelles malles llistades de la portada de l'Extrem...
I quins tombs dóna la vida!
Gràcies per les teves paraules i suport Girbén.
EliminarJa ho pots dir que ens fem uns farts de donar tombs, però en lloc de trobar-nos a l'infern ens acabem trobant tots a la "xarxa"!!!
El blog ve a ser una manera d'aprofitar, com tu deies, els apunts d'anys i l'impossibilitat de plasmar en un llibre per qüestions econòmiques, vivències de més de tres dècades entre els conglomerats.
Les teves paraules sempre seran benvingudes.
Salut
Quin bon recull d'orquídees! a part d'un bon botànic i naturalista dedueixo que ets un bon fotògraf! sé per experiència el difícil de fotografiar aquestes petites i bellugadisses flors!
ResponderEliminarEnhorabona pel recull tan ben documentat.
Crec que és més difícil trobar-les,que fotografiar-les, que tal vegada és el que en part fascina també aquestes plantes, a part de la seva singular bellesa és clar. Avui dia amb les eines que hi han és relativament fàcil fer una foto acceptable sense gaires coneixements.
ResponderEliminarSalut Jaume
Al Coll de Guirló tots els helleborine que vulguis ara mateix.
ResponderEliminarEt agrairia que em donis més detalls de Neottia nidus-avis. Dates de floració i lloc exacte. No la trobo per cap lloc.
Moltes gràcies.