Els habitants alats de la muntanya

Companys nostres tant dins l'espès alzinar com qualsevol altre indret de la muntanya. Es contabilitzen més d'una seixantena d'espècies diferents d'ocells dins de la muntanya de Montserrat. Habituals i descarats alguns, i d'altres més escassos o esmunyedissos. Tot seguit alguns d'ells.

Totes les fotografies han estat fetes a Montserrat.

Mallarenga blava (Cyanistes Caeruleus)

Un dels ocells més habituals. El veurem habitualment dins l'alzinar tot i que també freqüenta zones de matollar. Ocell no gaire tímid que es veu sovint en menjadores a les zones urbanes. Els novells d'aquesta espècie tenen una peculiar galta groga.

Novell de mallarenga blava amb la galta groga.

Tord (Turdus Philomenos)

Si hem de triar un ocell pel seu cant, no dubtarem en escollir el tord com un dels finalistes. Tímid de vegades i agosarat d'altres mentre canta incessantment damunt d'una branca.

Pardal de bardissa (Prunella Modularis)

Un dels ocells hivernants de la muntanya, i un dels dos representants del gènere "prunella" de Montserrat.

Se'l pot veure caminant tranquilament entre matolls cercant el menjar.

Cercavores (Prunella Collaris)

El cercavores és l'altra espècie del gènere "Prunella". El veurem fàcilment caminant arreu de la muntanya i només a l'hivern com el pardal de bardissa.

Mascle de Merla Blava (Monticola solitarius)

Espectacular ocell peró tímid a l'hora fora de la temporada de zel, i sovint díficil de copsar tota la bellesa del  color blau del mascle. En època de zel els veurem evolucionant per les parets verticals d'una atalaia a una altra sobretot pel vessant sud-est per sobre la carretera de Collbató

Femella de merla Blava

Com podem veure la femella és molt més discreta en els seus colors.

Rossinyol (Luscinia megarrinchos)

El rossinyol, que estiueja també a Montserrat, es delata arreu on hi viu amb el seu inconfusible cant. Aquí el veiem a clot de la Bellasona.

Mallarenga carbonera (Parus major)

La mallarenga carbonera és un dels ocells més extesos a la muntanya, i la podem veure niuant ben a prop del bullici i la presència humana.

Novell de Pitroig (Erithacus rubecula)

Podem veure la diferència que en algunes espècies hi ha entre els novells i els adults. En aquest novell de pitroig són evidents les diferències amb els exemplars adults. La fotografia va ser presa al juny.

Un exemplar adult

El pitroig és sense dubte l'ocell més sociable de la muntanya. Amb una mica de paciència i una mica de menjar podem conseguir que ens l'agafin de les mans.

Amb un punxegut bec típic del gènere, el botxí enganxa les seves preses a les punxes d'algun arbust. A Montserrat és difícil veure'l. Aquest va ser vist prop del serrat dels Monjos

Botxí "Lanius meridionalis"

Lluer "carduelis spinus"

El lluer és un granivor de costums gregaris, i quasi sempre s'observa formans grups. Es caracteritza sobretot pel seu inconfusible pili (barret) fosc, visible especialment en el mascle

Mascle de cadernera "carduelis carduelis"

Podem veure caderneres en zones de matoll sobretot fins a mitja alçada. Habitual a la cara est.

Mascle de cotxa fumada "Phoenicurus ochruros"

Femella de cotxa fumada "Phoenicurus ochruros"

Inconfusible aquesta espècie pel moviment peculiar de la seva cua. La veurem anant de repisa en repisa pels espadats però també hi han individus totalment urbans. Ocells poc tímid.

Bruel "regulus ignicapilla"

D'agut cant és molt difícil de veure i encara més de captar amb la càmara, ja que es mou molt ràpidament.

Juntament amb el reietó, és l'ocell més petit que veurem a Montserrat. Típica senyal d'aquesta espècie, es la llista central del pili, groga en la femella i carbassa en el mascle, i també la brida negra de l'ull.

Pinsà "fringillia coelebs"

El pinsà és una de les espècies més abundants, i la veiem tant en zones de maquia com dintre de l'alzinar més

espés. Sovint es mou en grups de forces individus.

De mida i aspecte molt similar al bruel és el reietó, l'absència de la brida negra ocular, marca la diferència més evident amb aquesta espècie. Fotografia feta a l'inici del camí del pas de la Llastra al terme del Bruc

Reietó "Regulus regulus"

Passerell femella "carduelis cannabina"

.

Passerell mascle "carduelis cannabina"

El passerell el veurem sobretot durant la primavera movent-se en grups nombrosos. Els mascles en aquesta època tenen el cap i el pit amb un bonic color vermellós. Tot cercant llavors els veurem fàcilment a les puntes dels matolls de romaní.

Bosqueta "Hippolais polyglotta"

La bosqueta hiverna a l'oest d'Africa i ens visita entre abril i setembre per la reproducció. No és molt abundant però la podrem identificar fàcilment pel seu incansable cant al capdemunt d'algun arbret, tot defensant el seu territori. El seu pit d'un groc clar ens permetrà identificar-la de ben lluny.

Mascle de merla "Tudus merula"

Novell de merla "turdus merula"

La merla és un resident de la muntanya i molt abundant. El seu caracter escandalos quan ens veu fa fàcil veure-la. Com es pot veure, els novells presenten un aspecte ben diferent als adults.

Novell de cargolet "troglodites troglodites"

El cargolet malgrat la seva petita mida té un fortíssim cant molt característic, que sol fer del capdamunt d'alguna branca. Ocell molt freqüent tot l'any.

Mallarenga emplomallada "lophophanes cristatus"

L'emplomallada és un gràcil ocell amb plomall que veurem enfilar-se fins a Santa Cecília però és més abundant en indrets de menor alçada on hi han pins. Abundant a la cara sud i oest a les pinedes de pi blanc.

Del gènere "emberiza" trobem dues espècies, el sit negre "emberiza cia" i el gratapalles "emberiza cirlus". Els trobarem normalment e les parts baixes a tot el voltant de la muntanya.

Sit negre. Inconfusible

Les imatges següents de la parella de gratapalles van ser preses a Monistrol, prop del camp de futbol.

Mascle de gratapalles

Femella de gratapalles

Un altre ocell prou conegut per ser una de les quatre espècies que excepcionalment es podien caçar per ser utilitzades per concursos de cant, és el verdum "chloris chloris". Ocell força comú especialment a les planes de la falda de la muntanya.

Verdum 

De costums gregàries, el gafarró "serinus serinus" es mou quasi sempre en grupets. El mascle amb uns colors d'un groc molt llampant i un dibuix al cap molt identificatiu. Aquest ocell ens recorda una mica al lluer.

Aquests estaven al peu del serrat dels monjos, però els podem veure arreu.

Femella de gafarró

Mascle de gafarró

Dels ocells que veiem a Montserrat durant les migracions de primavera i tardor, un dels més fàcils de veure és el mastegatatxes " ficedula hypoleuca". Aquesta femella era al bassal de la Sajolida.

Femella de mastegatatxes.

La mallarenga cuallarga "aegithalos caudatus" és un ocell força tafaner i molt abundant. De costums gregaries molt marcades, les podem veure dormint en grup un al costat de l'altre en una branca. Sempre en zones arbrades, d'alzinar o pinedes. Molt abundant.

Mallarenga cuallarga.

El roquerol "Ptyonoprogne rupestris" és un ocell que ens recorda molt a una oreneta, tant per la forma com per la forma de volar. És resident tot l'any a Montserrat i el veurem volant virtuosament arran dels espadats de conglomerat a llarg de tot l'any, on sovint s'hi atura.

Roquerol

De la família del còrvids, tot i que esmunyedís, localitzarem el gaig "garrulus glandarius", per esser molt escandalós. Sempre es mou en terreny arbrat d'alzinar o pineda.

Gaig