Avui llegia un post on un grimpaire ens explicava amb tot luxe de detalls, la seva estada en una comissaria dels "mossos d'esquadra". La seva visita a les dependències era per denunciar que algú havia tret els "bolts" de la primera tirada d'una via que ell mateix havia obert. Després de cercar la ressenya a la xarxa, veig que el llarg estava graduat de II/III. Entre els comentaris al post algú l'havia ja feta sense les assegurances sustretes, i un altre li pregunta que si està segur que la via era seva ja que sembla ser que hi havia material molt vell a la mateixa !!!!!!!!!!!!! ????????????????
Però no fugim d'estudi. Com a ciutadà té tot el dret a posar en marxa tota la feixuga i lenta maquinària administrativa que al no haver "demandat", la causa serà arxivada com podem imaginar.
La reflexió però em suscita diverses preguntes:
Cal?
Ens beneficien actituds d'aquesta mena?
Estaran els agents de l'autoritat que suposadament han de patrullar per Montserrat del nostre costat,com suggereix el denunciant?
Doncs hauriem de començar per fer-nos la següent pregunta tot i que ens pot semblar ben esgarrifosa:
ÉS, EN BASE A LA NORMATIVA VIGENT, PERMÉS ESCALAR A MONTSERRAT?
Doncs pot ser instructiu fer un repàs de la normativa que està de la banda de l'escalador i la que no.
Començarem amb la creació al 1987 del "parc natural" i la "reseva natural". La creació d'aquestes figures contemplades a la llei 12/1985 del PEIN, impliquen la protecció de tot (rocam,fauna i flora) menys dels "escaladors", tot i que l'escalada es podria defensar com a ús tradicional a l'hora de fer un recurs.
A l'article 3e, llegim que l'organ gestor té la potestat de prohibir la circulació de persones en determinades zones del parc.
L'article 4d del PEIN (sorolls innecessaris que poden destorbar la fauna) és l'utilitzat com a instrument jurídic a l'hora d'aixecar denúncies per no respectar les zones regulades. Actualment el Serveis Juridics es basen en aquest precepte legal per imposar les sancions relacionades amb l'escalada a Montserrat. Les sancions variaran depenent quina espècie s'ha pogut afectar. Així doncs no serà el mateix afectar un falcó pelegri que una cuabarrada catalogada en perill d'extinció.
L'any següent, 1988,es redacta el "pla especial del parc natural de Montserrat", on novament l'escalada no apareix ni com a ús admès ni com a ús no permès.L'article 17 d'aquest pla especial contempla la creació de "reserves integrals" on només estan acceptats els usos científics o els dictats per l'òrgan gestor.
Aquells anys el col·lectiu era petit si ho comparem amb l'actualitat. A tall d'exemple podem dir que era improvable trobar-se algú escalant entre setmana. Innimaginable avui dia!
Resumint: l'impacte de l'escalada era imperceptible i no causava problemes.
D'altra banda hi ha el decret 148/1992 que regula les activitats esportives i fotogràfiques, on al seu article 6 ens diu que caldrà una autorització expressa per "escalar". Per sort aquest decret en la seva part sancionadora "penjava" d'una llei de protecció dels animals ja derogada, i en fer el nou decret legislatiu del 2008 sobre protecció d'animals, van oblidar-se'n. En resum: aquest decret no es pot aplicar per un error dels qui redacten les lleis i un simple recurs d'alçada farà desestimar qualsevol denúncia feta en base a aquest instrument legal.
Afagirem també l'acord de regulació de l'escalada a Montserrat (any 2008) on al seu article 7 ens diu que caldra autorització o comunicació per obrir vies noves depenent de la zona. Tot i que aquest acord no té rang de llei i per tant no es pot utilitzar per sancionar, la denuncia es faria atenen al PEIN i el fet d'incomplir la regulació podria ser, o no, un agravant, tot depenent de l'instructor. Direm també que la mateixa infracció pot ser sancionada a Barcelona i desestimada pels serveis jurídics de Lleida, inversemblant però cert.
Ara passarem a la normativa que defèn a l'escalador... Doncs no existeix de moment cap ni una!
També dir que mentre no hi hagi una llei (
estatal,autonòmica o directiva europea d'obligat compliment) que digui com s'han d'obrir les vies d'escalada i la responsabilitat que hi tenen els qui les obren, ningú ens pot reclamar res. Les administracions públiques en canvi, si que tenen responsabilitat de les lesions que es puguin produir per deficiències en els serveis que han de donar a la ciutadania. Només la jurisprudència (que un tribunal dictés sentència responsabilitzant els aperturistes de vies per danys a tercers) seria eina legal.
Resulta però bastant difícil que facin responsable a algú per una cosa que tu decideixes fer lliurament.
De fet aquest argument sovint és utilitzat per aficionats al taladro i a l'abundància de bolts.
De tot plegat potser hauriem de triar i prioritzar la conservació de l'entorn (flora, fauna i gea) per sobre de les nostres aficions no exercint tanta pressió com la que estem fent els darrers anys. O bé lliurar-nos a l'anarquia total, però pensem que no serem només nosaltres, perquè ara tots volem deixar la nostra petjada, collar la nostra placa conmemorativa a la paret amb ciment cola o pintar el nostre "graffitti".
|
Graffitti fet el 10 de gener de 2013 a Sta Anna |
|
Graffitti fet el 10 de gener de 2013 a Sta Anna |
Potser paga la pena pensar-hi una mica, no fer gaire enrenou, treure una mica de pit i collons i fer llargs de II/III sense bolts; i si tenim draps bruts, rentar-los a casa i no fer-ne tanta propaganda, no sigui que en sortim escaldats.
Ah!, segur que qui va brandar el pot d'espray n'està orgullòs. No se que pot passar si tots els "graffiters" venen a Montserrat a deixar la seva signatura. Per cert, les xapes i els parabolts són del mateix color que el "graffitti".