El manuscrit 53 o les hores de Munich-Montserrat

L'aprenent "Everwinus" practica la decoració "vigne blanche" fins que el mestre "Hildebertus" comenci a deixar-lo treballar sobre la vitela. Everwinus es farà uns farts de llimar el pergamí i moldre pigments fins que el mestre li permeti brandar el pinzell i la ploma d'oca sobre el noble suport. De ben segur passaran anys.

Hildebertus i l'aprenent Everwinus. s.XII

Després d'anys de trastejar amb plomes, pinzells i pergamins en sessions maratoianes estiu rere estiu a la Creu dels Escolans, redescobreixo en Simon Bening i la seva obra.

Montserrat, Creu dels Escolans 1994-2004

S. Bening fou el darrer gran miniador renaixentista amb una ingent producció dels més bells llibres d'hores de l'època, molts per encarrec de l'aristocràcia i la noblesa. A partir de l'implantació progressiva de  l'impremta s'extingeix l'art de la miniatura i amb ella cal·ligrafs i miniadors.
La meva fascinació per en Bening em porta a copiar varies de les seves obres, i fins i tot m'arribo a creure hàbil amb el pinzell tot comparant el seu desembre i el meu".  Que ilús per part meva!.
                                   

"Desembre" 15'2x10'2 cm. Simon Bening s.XVI.
Pigments en pols sobre vitela.
Victoria and Albert Museum.
 London .

Rèplica. Acuarel·la en tub sobre vitela.
Mateixes mides que original.

             

 



Cau a les meves mans "Illuminating the renaissance", un fastuós catàleg d'una exposició de miniatura renaixentista . Quasi sis-centes planes farcides d'extraordinàries reproduccions en color i colmades de coneixements a un preu de riure. Al menys una vintena de planes estan dedicades a l'obra d'en Bening, fascinant!
 Veig que un dels exemplars del cataleg s'anomena: " Munich-Montserrat Hours". Llegeixo i descobreixo que el manuscrit 53 de la Biblioteca de Montserrat és una obra d'en Bening. Tot seguit prenc  "scripta et documenta" del P. Alexandre Olivar, que tants anys feia que tenia a casa, i efectivament, el susdit llibre d'hores m'havia passat inadvertit.
No serà però tasca fàcil accedir a tal llibre i encara més amb la condició de no poder acreditar els teus coneixements amb títols acadèmics. Poso en marxa els pocs contactes que hi tinc dintre de la complexitat de la congregació  i consegueixo una cita amb el llibre i el seu "guardià", en Dom Damià Roure.
Arribat el dia i després de l'espera i de desitjar tant aquell moment... no vaig poder veure el ms.53. Aquella cita va acabar com "El rosari de l'Aurora", i posseit pel dimoniet "Titivillus" vaig muntar un numeret a la sala de consulta de la biblioteca de tan sacre indret. Em sortia foc pels queixals i no se quin munt de renegs van sortir de la meva boca. Em sentia discriminat per motiu del meu limitat nivell acadèmic.
He de dir que aquest cop el meu enuig i la claredat de les meves paraules manifestant la meva indignació, va produir un efecte positiu i finalment vaig poder veure (no tocar) el treball d'en Bening uns dies més tard.

Quina humiliació tant fascinant! No podia creure el que veia. El que aquest home i d'altres del seu taller eren capaços de fer estava a anys llum de les "merdes" que jo pintava. Observava amb una lent les petites miniatures de 3x3 cm, i descobria tot un món a dintre que passava inadvertid a ull nu, no tenia paraules. Allò era 9a i jo feia com a molt 7a, un treball d'aprenent. Una gran lliçó d'humilitat. Després de tenir tan aprop aquest llibre d'hores, no he tornat a pintar mai més. Suposo que fruit d'una barreja d'anacronia, mancances insalvables i una incapacitat de crear la meva propia manera d'expresar-me.

Moltes vegades aparentment les coses que fem ens poden semblar ben fetes, però hem de mirar al voltant amb honestedat, jutjar-nos imparcialment, i fixar-nos en les màximes expressions d'allò que fem, intentar sempre millorar i no justificar les nostres incapacitats amb arguments "inargumentables".
Ara pensem amb la roca com si d'un llenç es tractés. La mateixa línia la podem "crear" de diferents maneres. Se m'acuden per exemple, en grau minvant de compromís i obviant opcions intermitges les següents:
En solitari integral a vista; Per sota amb peces mòbils; Per dalt amb peces fixes
Quin abisme les separa! tot i que de lluny no hi veurem cap diferència si no és que el sol delata alguna xapa. De vegades la diferència és talment com la del "Ecce homo" i l"Ecce mono" de Borja de la bona Cecília Gimenez.

Ecce homo                                Ecce mono

El mateix mal pot fer un pinzell en mans inexpertes com un taladro en la mateixa situació: "irreparable".
 Fins i tot la mateixa via oberta per dalt posarà de manifest si ho ha fet   en "Hildebertus" o l "Everwinus". Però com que aquí sóm tant "catxondos", fem samarretes amb el Crist de la Cecília o justifiquem el fet d'obrir vies farcides d'innecessari ferro amb principis ètico-morals com els següents (cito textual):
“Más vale la moral bajo tierra, que el cuerpo bajo ella”  com a molt V o V+ (fàcil) i Ae 1 
Sóc, actualment, un escalador de : “Panxa Cervesera” o “ de “Bar - Escalada – Bar” és a dir, practico el noble esport del “Baring”   i sobre tot SENSE XAPES, faria anys que estaria jugant a la petanca
Bé, sobra tot comentari.                                          

Clàssics de la bibliografia montserratina

A continuació veiem alguns coneguts llibres, i d'altres interessants pel seu contingut, de temàtica montserratina.

Primera edició (1858) del conegut "Tres dias en Montserrat", d'en Cornet i Mas, i gravat de l'antiga façana renaixentista de l'església 

Amb diverses edicions, el popular llibre en la línia de la època ens fa una descripció del monestir i ermites. En aquesta edició les imatges encara són en forma de gravats. Posteriorment ja van ser amb fotografies.

Separata del volum VI de l'Analecta Montserratensia  1925

Interessant separata on trobarem un extens treball de totes les excavacions fetes per en Josep Colomines Roca el primer quart de segle passat. Malhauradament tot aquest material tot i estar servat al monestir, mai s'ha exposat al públic. Amb aquestes restes també s'hi troben dos restes humanes, les trobades a Can Vallés al Bruc i les d'un cos ibèric trobat a la Cova Freda de Collbató.

Sorprén com en Colomines comenta que a la Cova Gran, les restes de ceràmica restaven a flor de terra després de milers d'anys.

En aquest llibre trobem reproduïts els dibuixos d'en Renart i Muntaña encarregats per en Fco. de Zamora.

En Zamora fa una descripció dels diferents pobles i ciutats que visita i al final del llibre s'hi afegeix un bloc de respostes del famós qüestionari.

Narracions montserratines d'en Carreras Candi 1911

En Carreras Candi, conegut historiador i polític català, dedica diferents obres a la muntanya.

"Narraciones Montserratinas" va de la llegendària a la història, tocant el tema dels castells de Montserrat al qual li va dedicar una obra monogràfica que guanyà els Jocs Florals de 1890.

Les Coves del Salnitre i el personatge del "Mansuet" a cavall de la llegendària i la història, ocupa unes quantes monografies dins de la bibliografia montserratina.

Cartografia de Montserrat

El Mapa d'en Ramon de Semir i Arquer

Tal vegada és qüestió de gustos, però al meu parer el mapa d'en Semir és el millor que hi ha de Montserrat.
Aixecat entre els anys 1935 i 1948, numera totes les agulles, 594, i és ric en toponimies i senders.
Està fet a escala 1:10000. De fet els primers mapes de l'editorial Alpina estaven basats en el plànol d'en Semir.
Publicat des de l'Abadia, es venia a les botigues del monestir en el format que es mostra a la fotografia.

Un altre popular mapa, és el publicat per la Revista montserratina l'any 1909, que acompañava una guia d'itineraris de la muntanya.

Guia i planell del 1909

Vista parcial del planell

Durant l'abadiat d'en Miquel Muntadas es publica l'any 1871 un petit planell de la muntanya dins de la seva Historia de Montserrat.

Portada i fragment del plànol d'en Muntadas

Els dibuixos d'en Fco. de Zamora (1790)

Sta Creu

Per diverses raons, sempre hi han esdeveniments que es converteixen en cabdals històricament. El que avui veurem és d'un d'aquest casos, no tan sols per la seva qualitat, sino per episodis que haurien de venir uns anys després.

Malgrat que els dibuixos són obra d'en Francesc Renart i Pere Pau Muntanya, el nostre protagonista és en Francisco de Zamora, nascut en aquesta ciutat  el 1757.

St. Benet

Al 1785 el trobem a Barcelona com a "alcalde del crim" i més tard com a "oïdor de l'Audiència de Barcelona" i servint de vincle amb Madrid.

En Zamora endega una obra de caire històric fent la famosa enquesta de més de 180 preguntes que reparteix per moltes de les ciutats i viles de Catalunya, la qual toca aspectes que van de l'ecònomia a recursos naturals o dades històriques. Aquestes enquestes han promogut nombroses monografies locals amb aquest qüestionari com a eix central.

La Trinitat

El nostre personatge, a l'any 1790, va fer aixecar uns dibuixos a Renart i Muntanya, on hi apareixen a més de vistes panoràmiques des de diferents costat de la muntanya, dibuixos individuals de cada una de les ermites. La particularitat d'aquests dibuixos és que es van fer amb càmara obscura (F.X. Altés i J. Galobart parlen abastament del projecte d'en Zamora a "Revista Catalana de Teologia XIII/I, 1988), i per tant s'acosten moltíssim a la realitat, a diferència dels fets per en Alexandre Laborde que possiblement siguin més coneguts però molt menys reals. Si ens fixem bé en les il·lustracions, ens podrem fer càrrec de la magnitud de les ermites amb les construccions promogudes per la reforma de l'Abat G. de Cisneros al segle XV, quan es van fer importants reformes en les ermites.
L'altra fet que els fa molt interessants és que estan fets pocs anys abans de la desfeta i crema de totes les ermites per part de les tropes franceses. Per tant podriem dir que és el testimoni més fidel de com era l'eremitori montserratí abans de la seva destrucció.

St Antoni

El dibuixos en qüestió estan servats a la Biblioteca de Montserrat, manuscrit 1137, com a llegat d'una obra d'història que pretenia ser vasta engegada per en Zamora. Aquest fet també el va fer estar en contacte amb l'arxiver de Montserrat, en  Benet Ribes i Calaf, a qui va encomanar fer un regest molt important del pergamins i documents més antics conservats a l'arxiu. Un cop més aixó ha estat cabdal en la historiografia montserratina ja que despres de la crema de l'arxiu, els papers d'en Benet Ribes són l'únic testimoni d'alguns del documents de l'arxiu en el moment de la seva destrucció.

Tots els dibuixos els trobarem publicats a "Diario de los viajes hechos por Cataluña" Curial edicions 1973, Barcelona.

Hi ha un estudi important del projecte d'en Zamora a Montserrat fet per en F.X. Altés i J. Galobart, publicat a "Revista Catalana de teologia, XIII/1, 1988