D'aquella oblidada capsa de cartró, prenc aquelles "diapos" que mai havia acabat de mirat bé.
A en Toni com sempre li toca salvar-me i escanejar-les. Després amb el PS fins i tot algú poc destre com jo pot aconseguir un resultat vistós.
Un grapat d'instants capturats de tots aquells llargs estius cremats esgarrapant només uns pocs rocs. De vegades penso que una mica malbaratats, i en d'altres moments me'n sento ben cofoi.
Estiu 1987, 1ª ascensió via "Zimbabwe" 7b+ a la Calavera amb M. Millet a la R |
Les curioses transliteracions del castellà d'aquella colla de suissos donaven nom a vies com la "Policieros secretivos" o la "Es a veder" (ya veremos)
També ells van trobar les restes del veí de Sant Boi que jeia tranquil encara amb texans dins la solitària fondalada i que donaria nom al sector.
També ells van trobar les restes del veí de Sant Boi que jeia tranquil encara amb texans dins la solitària fondalada i que donaria nom al sector.
1987 "Cuenta atras" |
Ara faig una mica de repàs i puc valorar més objectivament l'activitat d'aquells frenètics anys enverinats de fanatisme. I no tinc cap dubte de quins itineraris són els millors, de quins al menys llavors encara no s'haurien d'haver obert, i fins i tot dels que mai s'haurien d'haver obert. La pressa però va poder més que el seny.
També trobo dins la caixa de cartró un clar exemple d'una via que mai s'hauria d'haver equipat, és la "Ceguera temporal" sota la Quilla al camí de la Cova, una via lletja, il·lògica i amb un parell de cantos tallats.
Una clara imposició a la pedra d'una línia completament antinatural.
Ceguera temporal |
Marionetas del sistema |
Suposo que massa sovint els que ens enfilem als rocs d'aquesta muntanya fem el que ens sembla sense parar gaire a rumiar-nos-ho.