viernes, 19 de septiembre de 2014

Diapos dins una capsa de cartró




D'aquella oblidada capsa de cartró, prenc aquelles "diapos" que mai havia acabat de mirat bé.
A en Toni com sempre li toca salvar-me i escanejar-les. Després amb el PS fins i tot algú poc destre com jo pot aconseguir un resultat vistós.
Un grapat d'instants capturats de tots aquells llargs estius cremats esgarrapant només uns pocs rocs. De vegades penso que una mica malbaratats, i en d'altres moments me'n sento ben cofoi.


Estiu 1987, 1ª ascensió via "Zimbabwe" 7b+ a la Calavera amb M. Millet a la R
L'any abans Montserrat cremava descobrint l'espectador silenciós que l'estiu següent hauria de gaudir de les vistes d'aquella superba línia sorgida dels traços blaus d'aquell imponent mur. Mur que restaria oblidat durant una dècada fins que en Kim el convertia en un gran sector.

Les curioses transliteracions del castellà d'aquella colla de suissos donaven nom a vies com la "Policieros secretivos" o la "Es a veder" (ya veremos)
 També ells van trobar les restes del veí de Sant Boi que jeia tranquil encara amb texans dins la solitària fondalada i que donaria nom al sector.

1987 "Cuenta atras"
Aliens al desastre succeït i que hauria de repetir-se vuit anys més tard, ens acostumem  a la vista del cadavèric paisatge cremat de part de la muntanya, indrets que ja mai més els tornarem a conèixer tal com eren abans del 86, curiosament alguns d'ells ja no recordo com eren..

Ara faig una mica de repàs i puc valorar més objectivament l'activitat d'aquells frenètics anys enverinats de fanatisme. I no tinc cap dubte de quins itineraris són els millors, de quins al menys llavors encara no s'haurien d'haver obert, i fins i tot dels que mai s'haurien d'haver obert. La pressa però va poder més que el seny.

També trobo dins la caixa de cartró un clar exemple d'una via que mai s'hauria d'haver equipat, és la "Ceguera temporal" sota la Quilla al camí de la Cova, una via lletja, il·lògica i amb un parell de cantos tallats.
Una clara imposició a la pedra d'una línia completament antinatural.

Ceguera temporal
Penso que totes les vies haurien de respondre primer a la visualització d'una línia, ja sigui per la seva geometria, color, estructura etc. En segon lloc que presenti les mínimes possibilitats de permetre l'escalada lliure (jo l'escalada només l'entenc en lliure), i ho dic amb tots els respectes envers l'escalada artificial. I podríem afegir que amb les possibilitats tècniques que hi ha avui dia, hauriem de començar a valorar sempre la possibilitat de l'ús de flotants, que és el que crec que ha de marcar l'evolució del que es va començar a fer fa ara tres dècades.


Marionetas del sistema
D'una estructura i estètica que recorda la Zimbabwe, la "Marionetas del sistema" crec que reflecteix un dels encerts de llavors. Algú però es va prendre la llicència de modificar la situació de les assegurances finals per iniciativa pròpia.

Suposo que massa sovint els que ens enfilem als rocs d'aquesta muntanya fem el que ens sembla sense parar gaire a rumiar-nos-ho.