JONH REDHEAD "el Bastard"

Mentrestant, el  Gurú  ja impartia i impregnava de les seves noves directrius a tothom qui s’acostava.

 Ments joves i àvides de tot. Era el terreny ideal on rebre amb fascinació tota aquella retòrica que inequívocament i malgrat tot, marcava unes bones noves regles de joc.

Fruit d’aquesta situació, i de l’arrogància juvenil, es gesten i pareixen les primeres llavors del “monstre” que s’havia d’engendrar seguint la línia de la pionera Brown sugar. La polèmica era servida però la progressió cap a unes noves maneres ja era imparable.

El temps corria entre els periòdics excessos propis de l’edat i la incapacitat de desenvolupar-se en cap altre àmbit. El “fanatisme” ja tenia adeptes, o tal vegada víctimes.

 Llavors quan la temporada alta tancava un altre “summer time” de la concorreguda barra del bar, el “Bastard” aterra silenciosament, tot cercant aquell sol tan enyorat a Snowdonia. Era la tardor del 84

John Redhead a "Bastardo". Tardor 1984

Sens cap mena de dubte cap altre dels que he conegut, ha utilitzat tan poc la força  per escalar. Alló  va esser una classe magistral del triomf del poder de la ment sobre la dificultat i el risc. El te amb llet i l’ús d’aquells calçotets llargs, van ser també aportacions d’en John Redhead  a l’escalada montserratina.

Abocats ja però a la voràgine del model francès, no varem saber captar la vessant de “compromís” que tenien les seves creacions.

Malauradament també varem afegir alguna assegurança al llegat seu on es va assegurar amb aquells menuts “RP’s.

 

Entestats alguns en fer-nos creure que l’escalada ha d’estar exempta de perills, hem creat una “bestia” que a hores d’ara ja està fora de tot control, desvirtuant l’escalada d’una manera inimaginable.

John Redhead, artista multimèdia, no deixa indiferent a ningú amb les seves creacions en qualsevol disciplina. Episodis com els de “demons of Bosch” o d’altres vies obertes per ell a principis del 80 que encara no han estat repetides, ens donen una idea del “compromís” al que abans al·ludíem.

Portada de "One for the Crow"

Una ullada a les seves obres ens fa adonar-nos de la complexitat del missatge de les mateixes. Molt sovint inabastable.

Una de les pintures d'en John a "One for the crow"

Toni Carver en la presentació de “And one for the crow” d’en Redhead conclou: “Un artista que ha escalat millor que els escaladors, allà a la Gorja Negra de les Dark Mountains, on cada vida explica una història i cada història conté una lliçó de saviesa”.  

Soft explosive hard embrace

"Soft explosive hard embrace" és una complexa obra amb les canteres de pissarra i els seus antics treballadors (the quarryman) com a eix central. L'obra està acompanyada per un CD amb composicions musicals fetes amb sons grabats en antigues canteres de pissarra.