La roda de les estacions, com sempre inexorable, dóna pas a un altre estiu. Ara però, ja hem perdut aquell regust a no saps ben bé què que el bon temps duia. La percepció de lentitud de l'hivern i de l ràpid esvaïment de l'estiu ja s'ha transformat en quelcom diferent i equilibrat.
 |
| El forat del pany sit 6c |
Algunes tonades però encara et duen molt temps enrere fent reviscolar sensacions de temps molt diferents, ni millor ni pitjors, només diferents. Aquell Peter Pan adormit però no pas mort, revifa amb el més subtil alè d'una tarda tèbia enmig de l'alzinar madur o d'una sempre escadussera vista a Montserrat d'aigua corrent.
 |
| La Nevera sit 7b |
Sempre cercant la màgia d'aquests petits bocins amagats en llocs inversemblants i composant formes impossibles fins ara cobertes d'un vel que les havia fet passar desapercebudes a la meva mirada.
 |
| Petit Paradís 7b |
Viaranys que et duen on tu ets el soroll més poc integrat al medi i on el cargolet reclama la seva usurpada propietat. Heures que podrien haver sortit d'alguna de les històries d'en Joanne Kathleen, i salts d'aigua efímers quasi bé imaginaris van conformant aquell món secret paral·lel on fins i tot pots quedar-t'hi atrapat.
