Els dibuixos d'en Fco. de Zamora (1790)

Sta Creu

Per diverses raons, sempre hi han esdeveniments que es converteixen en cabdals històricament. El que avui veurem és d'un d'aquest casos, no tan sols per la seva qualitat, sino per episodis que haurien de venir uns anys després.

Malgrat que els dibuixos són obra d'en Francesc Renart i Pere Pau Muntanya, el nostre protagonista és en Francisco de Zamora, nascut en aquesta ciutat  el 1757.

St. Benet

Al 1785 el trobem a Barcelona com a "alcalde del crim" i més tard com a "oïdor de l'Audiència de Barcelona" i servint de vincle amb Madrid.

En Zamora endega una obra de caire històric fent la famosa enquesta de més de 180 preguntes que reparteix per moltes de les ciutats i viles de Catalunya, la qual toca aspectes que van de l'ecònomia a recursos naturals o dades històriques. Aquestes enquestes han promogut nombroses monografies locals amb aquest qüestionari com a eix central.

La Trinitat

El nostre personatge, a l'any 1790, va fer aixecar uns dibuixos a Renart i Muntanya, on hi apareixen a més de vistes panoràmiques des de diferents costat de la muntanya, dibuixos individuals de cada una de les ermites. La particularitat d'aquests dibuixos és que es van fer amb càmara obscura (F.X. Altés i J. Galobart parlen abastament del projecte d'en Zamora a "Revista Catalana de Teologia XIII/I, 1988), i per tant s'acosten moltíssim a la realitat, a diferència dels fets per en Alexandre Laborde que possiblement siguin més coneguts però molt menys reals. Si ens fixem bé en les il·lustracions, ens podrem fer càrrec de la magnitud de les ermites amb les construccions promogudes per la reforma de l'Abat G. de Cisneros al segle XV, quan es van fer importants reformes en les ermites.
L'altra fet que els fa molt interessants és que estan fets pocs anys abans de la desfeta i crema de totes les ermites per part de les tropes franceses. Per tant podriem dir que és el testimoni més fidel de com era l'eremitori montserratí abans de la seva destrucció.

St Antoni

El dibuixos en qüestió estan servats a la Biblioteca de Montserrat, manuscrit 1137, com a llegat d'una obra d'història que pretenia ser vasta engegada per en Zamora. Aquest fet també el va fer estar en contacte amb l'arxiver de Montserrat, en  Benet Ribes i Calaf, a qui va encomanar fer un regest molt important del pergamins i documents més antics conservats a l'arxiu. Un cop més aixó ha estat cabdal en la historiografia montserratina ja que despres de la crema de l'arxiu, els papers d'en Benet Ribes són l'únic testimoni d'alguns del documents de l'arxiu en el moment de la seva destrucció.

Tots els dibuixos els trobarem publicats a "Diario de los viajes hechos por Cataluña" Curial edicions 1973, Barcelona.

Hi ha un estudi important del projecte d'en Zamora a Montserrat fet per en F.X. Altés i J. Galobart, publicat a "Revista Catalana de teologia, XIII/1, 1988