Els efluvis de Cytherea.

El cos feixug i lent és ja un esvaït miratge d'aquella sensació d'ingravidesa corporal d'antuvi. Cossos enverinats d'aquelles anafrodisíaques endorfines, que tan aviat et  catapultaven al plaer més intens com t'enfonsaven al més profund pou amb l'ajut de tan subjectiu binomi!

Ments tancades i coreografies contínues sense sentit ni ritme amb mans i peus. Una eterna subjugació a tant ancestral i inherent instint.

Espernecs d'aquells records encara de tant en tant et fan suar les mans. Encara de vegades t'envaeix un desig contradictori però:  de creació i de destrucció davant tanta ignomínia. Ja se n'han fet prou de nyaps. No és fàcil ara conjuminar creativitat, solitud, recerca i descoberta d'una manera digna en aquest tan exhaurit  indret.

Aquells oblidats blocs netejats ja fa més d'una dècada i altra cop plens d'aritjols obren un camí. Em submergeixo en la recerca de cada petit esquitx  disseminat per la muntanya. Sempre amb aquell morbo de desvetllar si l'atzar i l'erosió i a voltes l'home, hauran creat una joia o alguna cosa estèril. Acostar-te, i tocar tots el seus racons, acaronar-los, prendre'ls amb força a voltes i d'altres delicadament es converteix ja en un automàtic i interioritzat ritual.

Els efluvis de Cytherea 6c

Aquell petit roc solitari apoiat damunt d'una pedra de clau de volta amagà per uns dies el seu natural i curiós camí de sinuós traçat: "Els efluvis de Cytherea".

Dos gegants amb arestes ben escairades, l'un al costat de l'altre; tenen un lligam que veus instintivament però fins després d'una tranquil·la mirada no t'adones de la seva unió en temps pretèrits

La quilla del vaixell. Els Swingers sit 6a

Com un dels vaixells clavats del mar d'Aral, i separat del seu bessó encara d'empeus, aquest allargassat bloc ens mostra una cara poc amable i molt "nyaposa" que contrasta amb l'antagonista del seu separat germà siamès amb complaents agafadors. Curiosament només comparteixen la verticalitat.

Navegant entre les restes del vaixell tombat Alidaina 7a

La proa esberlada per una neta fissura (Un món sense bolts)  si s'afegeix al final d'Alidàina es converteix en "Alidàina en un món sense bolts" 7b.

                                     

Un món sense bolts sit 6b

Cara nord i cara sud, sol i ombra, nyapa i canto. Un antagonisme que conforma un equilibri perfecte d'aquests dos blocs que en algun moment de la seva longeva vida formaven una sola pedra de conglomerat probablement en algun altre indret no llunyà.

La cara amable del siamès d'empeus.Bondage 6a

Com si d'un joc de nens amb regust  narcisista es tractés, cerco entre allò que abans no havia merescut més que una ràpida llambregada. Regals de pedra envoltats d'aritjols on satisfer aquesta extranya addicció d'una manera INNÒCUA, i on el breu pas del temps ho deixarà tot al seu lloc.

Més enllà de la dificultat "per se", d'altra part per raons òbvies, valguin aquestes ratlles per dignificar alguna cosa que va més enllà de la simple activitat en si, i que pot esdevenir profunda i enriquidora malgrat que el nostre cap ni tan sols arribi a eixir per sobre les capçades de les alzines. I valgui també com a clam i rebuig en contra de la banalització pública que fan alguns personatges de l'escalada,  que tenen com únic objectiu inflar la seva panxa cervesera al bar, i després explicar-ho a tothom fent-ne gala!