miércoles, 30 de octubre de 2013

I JA QUE PARLEM DE FORATS...

Terme municipal de Preixens a cavall entre noguera i Urgell. Un bloc solitari d'arenisca a tocar del canal d'Urgell entre Montclar i Mafet em crida l'atenció i sento aquell irrefrenable desig d'anar-hi.

El bloc


És clar, d'acostar-m'hi, tocar la pedra i agafar instintivament els cantos, quasi bé com si es tractés d'una cosa ancestral i inherent a l'home.
La roca que semblava bona de lluny, és poc compacta i molt esmicoladissa. Després de prendre el canto més proper i mirar on col·locar el peu, alço el cap per veure on anirien les següents mans. Llavors sorpresa!
Un seguit de cantos picats molt antics per l'erosió evident, solquen tot el pany del bloc!

Els forats picats

Forats picats en aquest recó de món, i ves a saber els anys que fa que estan fets. Una mica més amunt un pitó del tipus "Melilla" ens diu que realment els forats eren per pujar escalant assegurats per dalt.
No sabria dir de quina època podria estar fet el que veiem tenint en compte el pitó que hi ha, però en Fatjó en el seu llibre de la història de l'escalada a Montserrat, parla d'aquests pitons a la pàgina 135 i els situa als voltants de 1960.

El Melilla al capdamunt
Que va moure a un o a un grapat d'escaladors a foradar aquest bloc per pujar-hi en lliure?
Adelantats al seu temps? Hauria estat millor plantar uns quants remblons? 

Eternes preguntes sense resposta



2 comentarios:

  1. Veus, Josep, quina tranquil·litat es respira a mica que t'allunyes de Montserrat.
    I no serà perquè els pedregars d'aquestes serres perifèriques no estiguin plens de racons de primera com aquest que ens anuncies... I què dir de la boca sud de la Foradada de Montclar. Quina obra més decisiva i colossal per l'època! I que no seria bonic de triangular el Montclar, el Montserrat i el Montnegre?

    ResponderEliminar
  2. Quanta raó tens quan parles d'aquesta obra. L'obelisc de Montclar diu que el feien servir per triangular (no sé com però) i fer el túnel en direcció correcte. L'impacte visual d'aquest canal està a anys llum de l'animalada faraònica del controvertit canal Segarra-Garrigues!
    Realment la tranquil·litat d'aquestes comarques contrasta amb les aglomeracions montserratines que trenquen la màgia del lloc. A Olesa de Montserrat també hi ha una mina que portava l'aigua des de un torrent que dista un Km del poble. Té l'amplada d'un home i a finals del XIX va ser com va començar l'abastiment d'aigua al poble. Grans obres pels mitjans que tenien.

    ResponderEliminar