 |
| Gravitoclàstic |
Descansa com si esperés que l'encastador el prengues i l'encastés sobre algun noble metall ben polit per veure's reflexat en ell i gaudir d'un narcissista modus de les seves propies formes.
martes, 26 de noviembre de 2013
GRAVITOCLÀSTIC o buscant la bossa de magnessi.
Prop de la carretera i sota la via del cremallera, un bloc que sembla eixit de mans d'un tallador de pedres precioses, descansa d'empeus.
Descansa com si esperés que l'encastador el prengues i l'encastés sobre algun noble metall ben polit per veure's reflexat en ell i gaudir d'un narcissista modus de les seves propies formes.
Una evident, esmolada i desplomada aresta amb un inici de canto menut, seguida de canto gentil, i una sortida amb un cert grau de compromís on la tentació de sortir de genolls és real, i cal un esforç per tal de guardar les formes i fer una sortida digna.
Descansa com si esperés que l'encastador el prengues i l'encastés sobre algun noble metall ben polit per veure's reflexat en ell i gaudir d'un narcissista modus de les seves propies formes.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Ei Josep, per sota la Colonia Puig, i crec que ja encerclat per la xarxa del cremallera, hi ha dos grans blocs separats per una estreta xemeneia. Diria que es veu a la primera curva després del camp de fútbol de Monistrol, pujant per la carretera cap al monestir.
ResponderEliminarNo ho havieu escalat mai, allò?
Hi han dues vies dels anys 80, una d'en DT i l'altre d'un de Manresa que no recordo el nom, tenen una arribada molt dolenta i són massa alts (més que tsunamis) per fer bloc. Queden però fora de la tanca del cremallera. Li deiem el totxo del pelandrusco. El bloc del post és aquest que dius i l'anomenem el ganivet per raons òbvies.
ResponderEliminarSalut Mohawk
Ja m'estranyava que allò no tingués vies... M'hi has de portar un dia i ja ho provem tot de cop.
EliminarA tibar-li crack!
Quins nervis la bossa!!! jajaja bon bloc Josep.
ResponderEliminarGràcies Jaume.
EliminarDoncs la veritat és que trobes a faltar un company a baix i no les tenia totes. Salut Jaume
MOLEN ELS GATS DE ULTIMA GENERACIO...HAHAH.
ResponderEliminarTinc una foto de potser el 1986-87 ...estava començant a fer els meus primers SETENS, i vam anar a la CHIRIPUNK del Xincarró..crec que el SALVA ens le va recomanar, comentant que EL RUBIO les havia fet i deia que eren molt maques...
DUIA uns FLAMATS AS...com els que duus a la foto.
Tot ha estat, tot és, i tot torna...hahah
Salut Rubio!
Ja ja i a que anaven bé? Collons quina memòria Oriol! Jo he oblidat molts moments no sé perquè d'aquella època. Espero que els Reis em duguin uns gatets nous, però ara la veritat és que tinc problemes per triar amb tanta varietat. Crec però que em duran un sportiva que els megamasters en parlen molt bé. A veure.
ResponderEliminarVinga Tranki ens veiem per qualsevol roc.
Salut
El altre via que anomenes es del Manel Gaztelu Uribarri anomenat el Lito No se peque mai me acostat aquest bloc
ResponderEliminarJ Coma
Perquè és un calvari arribar-hi Jordi. Hi ha llocs que no saps el motiu però no hi va ningú tot i ser interessants, i altres llocs que triomfen.
EliminarJa has vist que m'he aprofitat del mot que em vas donar a coneixer per batejar la línia. Merci Jordi. Ens veiem