Ara
crec que baixaré i beuré fins que no pugui més,
i espero que quan em
faci vell, no m'assegui a qualsevol lloc pensant-t'hi,
però
segurament que ho faré.
Sí, segurament m'asseuré, intentant recuperar una mica de glòria,
perquè el temps s'esvaeix,
i no et deixa
altra cosa que històries avorrides... dels dies de glòria.
Bruce Springsting. "Glory days".
L'any del Bastard
s'havia acabat. Les hores de "Supersumum" a l'esglesia d'Olesa fin i
tot en plena nit hivernal, donaven els seus fruits en forma de 7b's com
"castigo", "training" o "Krik krik krek". L'era de les malles de colors
esclatava i sovint el "cassete" acompanyava les evolucions del
personal en llocs tan concorreguts com el camí de la Sta Cova. L'espit
reemplaçava al buril encara a l'espera de l'arribada del trepant.
1985. Via "Training" al camping. 7b |
1985. L'estètica planxa de la Krik Krik Krek 7b |
Estiu de 1986, s'organitza la primera competició d'escalada del país a Panticosa "la compe dels 6" alguns l'havien anomenat. Eren sis participants, quin bon rotllo! Crec que tothom va guanyar alguna cosa. Tots ben jovenets eh?
Panticosa 1986. Pelón, Josep, Azucena, Feli i Salva. |
D'aquí i amb aquell "Simca 1200" del Salva, varem sortir direcció a Arco i Bardonechia on es celebrava la segona competició i la primera on participava Edlinger. A Bardonechia es va consagrar amb aquell genoll que només ell NO va posar per sortir d'aquell sostre! Més tard i la final només ell va arribar a la cadena. Va quedar ben clar qui era llavors el "puto amo".
Prova de dificultat |
Prova de velocitat |
Llevat en Salva que va impressionar a tothom en les proves de velocitat, tots el demés vàrem passar amb més pena que glòria, davant el dominí francès i algun altre personatge fora de sèrie com en Glowatz. La nostra poca disciplina però la vàrem pagar a Arco quan es van adelantar un dia les classificatòries.
Arco-Bardonechia 1986. Feli, Azucena Josep, Salva, Edu Burgada i Juan Aznar. |
Convenció al Macana amb les omnipresents malles de Grifone |
Era Grifone |
Els monstres francesos feien ràpidament aquelles vies que tants esforços havien costat per encadenar-les. Estàvem a anys llum dels paios aquells! Segurament la seva disciplina també ho estava, però he de dir que llavors em satisfeia força ser una mica carallot i que això molestés als demés. Recordo estimulant a principis del 80 d'una banda el poder-te cagar al damunt de l'escala tancada de Welzenbach i en qui ho defensaven, i d'altra banda el poder lluir una indumentària prou irreverent que no podies dur quan no eres a la muntanya.
Prol·lífic en compes, aquell mateix any es celebrava a la Riba una competició internacional on novament quedava palesa la hegemonia i superioritat del francesos i la poca experiència dels locals.
Classificatories la Riba 87. |
Què bo haver viscut aquests moments! l'estètica de les malles va durar prou i això que s'esparracaven sovint, però amb forats encara luien millor jajaja l'Eduard, que jove, irreconeixible!
ResponderEliminarTots plegats una mica irreconeixibles ja ja.
ResponderEliminarSalut Jaume
En el fondo de una mochilla aún tengo algunas mallas chillonas, palmeras, espirales... hay para elegir. Ya no hay güevos de ponérselas, jajajaja
ResponderEliminarSalud!
Seguro que hoy todos nos miraríamos con ojos raros a uno con mallas ja, ja, como cambia todo con el paso del tiempo Jose. Más vale que las dejes en el fondo de la mochila. Al menos las mochilas i los gatos no pasan de moda, menos mal porqué yo todavía llevo una de entonces. Salut
EliminarSi me las regalas jose me las pondre ........ Jejeje Histories avorrides Josep?..... No crec pas .....Ni tant sols les vies de aquell temps ho son ... Si no li expliques la canalla de abui en dia si en son de aborrides les vies de aquesta epoca jajajajajaja
ResponderEliminarJordi Coma
Jordi, no et posos malles de colors eh?
EliminarÉs que això de parlar dels vells temps és tant tòpic i típic, que en mala mesura avorreix de veritat.
Salut Jordi
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
ResponderEliminarJajaja
ResponderEliminarM'ha encantat aquest viatge al passat!! Visca les malles irreverents!!!
Salut!
Hey Josep,
ResponderEliminarPassat, present i futur només ho són en relació al nostre TEMPS, que és una gota ridícula en el TOTAL.
Els FETS ( les teves histories de Gloria) esdevenen un punt en aquesta línea i com a tals és com es poden valorar. Hi ha PRESENTS i FUTURS, i PASSATS TAMBÉ, bons i dolents, i mediocres i tot…els fets que expliques formen pñart de una època daurada, de canvi de transformació i de MILLORA en molts aspectes, que vau generar, conscients o no… Són dies de GLORIA, però no avorrida sinó de la bona, de la que ( per molt grau que es faci) dificilment tornarà, perquè ara AVANÇAR és en base a apretar més en una via ja establerta.
Ha de ser un luxe tenir un inmens espai al davant i poder decidir cap on tirar.
I ha de ser un luxe seguir podent decidir altre què fer.
Ah, i gracies per tot...
Ei Elena i Tranki, moltes gràcies per llegir les meves cabòries. Em fa sentir bé quan veig que d'una manera o altre arriben als demés.
ResponderEliminarM'agrada pensar que vàrem aportar alguna cosa, malgrat que ara de vegades sóc una mica pesimista.
Salut i gràcies.
Tranqui, Josep, que qui en sàpiga, com és el cas, té l'obligació de recuperar aquells dies de glòria, el reflux d'aquella ona ja passada. I encara més ara, quan els montserratins hem entrat en un període de recapitulació.
ResponderEliminarSí. Crec que és acertat Girbén dir que estem en un altre moment de canvis i d'aprendre de tots els anys d'escalada a Montserrat, des de els pioners fins ara.
ResponderEliminarAlguns errors ja no es poden esmenar, però si que hauriem d'evitar els esdevenidors.
Salut.
Brutals fotos! Algunes permanents en l'imaginari a base de portada d'Extrem!
ResponderEliminarEl que és brutal és l'efecte del pas del temps sobre el nostres cossos. Després de quasi tres dècades és tot molt diferent, i ha de ser així i mirar de no entorpir els que ara van forts.
ResponderEliminarSalut
Ep, Josep,
ResponderEliminar(i disculpa que m'adreci a tu per aquest canal),
tinc una pega a l'hora d'entrellucar la teva adreça de mail
enmig del garbuix del Google plus...
(Prou es nota que els nostres "dies de glòria" res tenen a veure amb les capacitats informàtiques, de ser així ara seríem magnats!).
Et farà res donar-me un bon peu amb un correu a engirben@gmail.com?
És que tinc un obsequi per fa molt per tu i de cap de les maneres me'l voldria estalviar. Jordi.
ok ara ho faig Girbén. Jo també tinc seriosos problemes amb aquestes tecnologies!
EliminarM'ha agradat molt aquest article i d'altres que he llegit al teu blog.
ResponderEliminarMoltes gràcies per tot!
Ei Willow, sento el retard a contestar-te però feia dies que no mirava el blog.
EliminarGràcies per llegir el blog i m'alegro que t'hagi agradat.
Salut
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
ResponderEliminarBon dia. Com podria contactar amb tu? Soc en Gabriel Sandoval, besnet d'en Juan Maria Sandoval Vicente
ResponderEliminarEl meu email es gabriel1281@yahoo.es