Dies de glòria.

Ara crec que baixaré i beuré fins que no pugui més,

    i espero que quan em faci vell, no m'assegui a qualsevol lloc pensant-t'hi,

            però segurament que ho faré.

    Sí, segurament m'asseuré, intentant recuperar una mica de glòria, perquè el temps s'esvaeix, 

  i no et deixa altra cosa que històries avorrides... dels dies de glòria.

                                                                                Bruce Springsting. "Glory days".

L'any del Bastard s'havia acabat. Les hores de "Supersumum" a l'esglesia d'Olesa fin i tot en plena nit hivernal, donaven els seus fruits en forma de 7b's com "castigo", "training" o "Krik krik krek". L'era de les malles de colors esclatava i sovint el "cassete" acompanyava les evolucions del personal en llocs tan concorreguts com el camí de la Sta Cova. L'espit reemplaçava al buril encara a l'espera de l'arribada del trepant.

 1985. Via "Training" al camping. 7b

1985. Eren temps de viatges estivals a les gorges del Verdon, tots a provar la "Papi on sight". No podia ser d'altra manera després d'haver estudiat amb detall l'archipopular poster d'en Güllich fent aquesta via. Disbauxa ibèrica entre l'ensopiment del gavatx. El lloctinent del camping somreia davant d'una ampolla plena i alguns pots de "nocilla" amb  farciment abastirien de "rissa tonta" aquella variopinta amalgama de gent. En Carlos Garcia ja voltava tot sol i lleuger per aquells darrers llargs de la fonda gorja mentre els present li clavaven la mirada posant els avantbraços en aquella barana verda.

1985. L'estètica planxa de la Krik Krik Krek 7b

Estiu de 1986, s'organitza la primera competició d'escalada del país a Panticosa "la compe dels 6" alguns l'havien anomenat. Eren sis participants, quin bon rotllo! Crec que tothom va guanyar alguna cosa. Tots ben jovenets eh?

Panticosa 1986. Pelón, Josep, Azucena, Feli i Salva.

D'aquí i amb aquell "Simca 1200" del Salva, varem sortir direcció a Arco i Bardonechia on es celebrava la segona competició i la primera on participava Edlinger. A Bardonechia es va consagrar amb aquell genoll que només ell NO va posar per sortir d'aquell sostre! Més tard i la final només ell va arribar a la cadena. Va quedar ben clar qui era llavors el "puto amo".

Prova de dificultat

Prova de velocitat

Llevat en Salva que va impressionar a tothom en les proves de velocitat, tots el demés vàrem passar amb més pena que glòria, davant el dominí francès i algun altre personatge fora de sèrie com en Glowatz. La nostra poca disciplina però la vàrem pagar a Arco quan es van adelantar un dia les classificatòries.

Arco-Bardonechia 1986. Feli, Azucena Josep, Salva, Edu Burgada i Juan Aznar.

1987. La convenció a Montserrat i l'escampada de malles de l'amic Cristino de la marca Grifone, guia  els meus records per aquelles dates. Tots ben cofois de mostrar a la resta del món la muntanya amb articles com els que és van publicar a revistes com "Vertcal"  o "Montagnes Magazine". Quines paradoxes, llavors voliem que tothom conegués el lloc i hi vingués a escalar, i ara ens queixem de massificació!

Convenció al Macana amb les omnipresents malles de Grifone

Era Grifone

Els monstres francesos feien ràpidament aquelles vies que tants esforços havien costat per encadenar-les. Estàvem a anys llum dels paios aquells! Segurament la seva disciplina també ho estava, però he de dir que llavors em satisfeia força ser una mica carallot i que això molestés als demés. Recordo estimulant a principis del 80 d'una banda el poder-te cagar al damunt de l'escala tancada de Welzenbach i en qui ho defensaven, i d'altra banda el poder lluir una indumentària prou irreverent que no podies dur quan no eres a la muntanya.

Prol·lífic en compes, aquell mateix any es celebrava a la Riba una competició internacional on novament quedava palesa la hegemonia i superioritat del francesos i la poca experiència dels locals.

Classificatories la Riba 87.

Aquells dies però quan res era impossible i tots els cantos per petits que fossin semblaven prou bons per tibar-li, ja no són més que histories avorrides dels "dies de glòria"

GRAVITOCLÀSTIC o buscant la bossa de magnessi.

Prop de la carretera i sota la via del cremallera, un bloc que sembla eixit de mans d'un tallador de pedres precioses, descansa d'empeus.

Gravitoclàstic

Descansa com si esperés que l'encastador el prengues i l'encastés sobre algun noble metall ben polit per veure's reflexat en ell i gaudir d'un narcissista modus de les seves propies formes.

Una evident, esmolada i desplomada aresta amb un inici de canto menut, seguida de canto gentil, i una sortida amb un cert grau de compromís on la tentació de sortir de genolls és real, i cal un esforç per tal de guardar les formes i fer una sortida digna.

Difícil de triar.

Amb tanta bellesa de formes, colors i mides no resulta fàcil fer una tria.
Així com aquests darrers mesos han estat d'allò més eixut, la primavera i principis d'estiu van ser força plujosos i van propiciar una excel·lent floració, especialment en orquídies.

Ophrys catalaunica

L'Ophrys catalaunica sempre molt escassa com apunta Nuet, aquest any era abundantíssima sobretot per Sta Cecília. De la mateixa família i molt tímida és l'Epipactis helleborine que habita en peus isolats sota  la nord d'Agulles. Aquesta era prop de la Cadireta.

Epipactis helleborine

Encara que conegut per tots, el marcolic Lilium martagon mereix un lloc destacat d'entre totes les flors que podem trobar a Montserrat per la seva evident singular bellesa.

                                       Lilium martagon




Com altres tants disbarats que van de la mà de l'home, la introducció d'espècies al·lòctones també té mostra a Montserrat. Al torrent de l'Illa al Bruc trobem una planta provinent de l'Himalaia! És la "Impatiens balfourii" de flors inconfusibles. Aquesta espècie tampoc la consigna Nuet.

    Impatiens balfourii

    Impatiens balfouri

                                                                                                                                                        Espècies ben menudes però d'exquisides formes i colors, l'esperó del sembrat "Delphinium peregrinum" i "Polygala rupestris" amagada sovint sota el romaní

 Delphinium peregrinum 

       Polygala rupestris

                                                                                                                 

Dues més que no apareixen a l'obra de la flora de Montserrat d'en Nuet, la "Lippia nodiflora" i "Oenothera rosea". La primera es trobava ben a prop de la porta del refugi de Sta Cecília i oenothera rosea al torrent de l'Illa al Bruc

Lippia nodiflora

Oenothera rosea

I per acabar tres espècies molt escasses a la muntanya i difícils de veure. "Erinus alpinus" es concentra a les canal ombrívoles del voltant de Sant Jeroni. La foto està presa a la canal del Moro. Les petites i gràcils flors de "euphrasia stricta" estaven al costat de la carretera a l'inici del camí que mena als Degotalls. El "Teucrium pyrenaicum" tapissa un punt del camí que porta del revol de la Paella al coll de la Muleia.

Erinus alpinus

Euphrasia stricta

                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                         

Teucrium pyrenaicum

                                                                                                                                                                                   

Els efluvis de Cytherea.

El cos feixug i lent és ja un esvaït miratge d'aquella sensació d'ingravidesa corporal d'antuvi. Cossos enverinats d'aquelles anafrodisíaques endorfines, que tan aviat et  catapultaven al plaer més intens com t'enfonsaven al més profund pou amb l'ajut de tan subjectiu binomi!

Ments tancades i coreografies contínues sense sentit ni ritme amb mans i peus. Una eterna subjugació a tant ancestral i inherent instint.

Espernecs d'aquells records encara de tant en tant et fan suar les mans. Encara de vegades t'envaeix un desig contradictori però:  de creació i de destrucció davant tanta ignomínia. Ja se n'han fet prou de nyaps. No és fàcil ara conjuminar creativitat, solitud, recerca i descoberta d'una manera digna en aquest tan exhaurit  indret.

Aquells oblidats blocs netejats ja fa més d'una dècada i altra cop plens d'aritjols obren un camí. Em submergeixo en la recerca de cada petit esquitx  disseminat per la muntanya. Sempre amb aquell morbo de desvetllar si l'atzar i l'erosió i a voltes l'home, hauran creat una joia o alguna cosa estèril. Acostar-te, i tocar tots el seus racons, acaronar-los, prendre'ls amb força a voltes i d'altres delicadament es converteix ja en un automàtic i interioritzat ritual.

Els efluvis de Cytherea 6c

Aquell petit roc solitari apoiat damunt d'una pedra de clau de volta amagà per uns dies el seu natural i curiós camí de sinuós traçat: "Els efluvis de Cytherea".

Dos gegants amb arestes ben escairades, l'un al costat de l'altre; tenen un lligam que veus instintivament però fins després d'una tranquil·la mirada no t'adones de la seva unió en temps pretèrits

La quilla del vaixell. Els Swingers sit 6a

Com un dels vaixells clavats del mar d'Aral, i separat del seu bessó encara d'empeus, aquest allargassat bloc ens mostra una cara poc amable i molt "nyaposa" que contrasta amb l'antagonista del seu separat germà siamès amb complaents agafadors. Curiosament només comparteixen la verticalitat.

Navegant entre les restes del vaixell tombat Alidaina 7a

La proa esberlada per una neta fissura (Un món sense bolts)  si s'afegeix al final d'Alidàina es converteix en "Alidàina en un món sense bolts" 7b.

                                     

Un món sense bolts sit 6b

Cara nord i cara sud, sol i ombra, nyapa i canto. Un antagonisme que conforma un equilibri perfecte d'aquests dos blocs que en algun moment de la seva longeva vida formaven una sola pedra de conglomerat probablement en algun altre indret no llunyà.

La cara amable del siamès d'empeus.Bondage 6a

Com si d'un joc de nens amb regust  narcisista es tractés, cerco entre allò que abans no havia merescut més que una ràpida llambregada. Regals de pedra envoltats d'aritjols on satisfer aquesta extranya addicció d'una manera INNÒCUA, i on el breu pas del temps ho deixarà tot al seu lloc.

Més enllà de la dificultat "per se", d'altra part per raons òbvies, valguin aquestes ratlles per dignificar alguna cosa que va més enllà de la simple activitat en si, i que pot esdevenir profunda i enriquidora malgrat que el nostre cap ni tan sols arribi a eixir per sobre les capçades de les alzines. I valgui també com a clam i rebuig en contra de la banalització pública que fan alguns personatges de l'escalada,  que tenen com únic objectiu inflar la seva panxa cervesera al bar, i després explicar-ho a tothom fent-ne gala!