Els "chiripitifláuticos" omplien aquelles ensopides tardes davant de la caixa tonta "Normende" en blanc i negre i amb només la 1ª i l'UHF. Recordo com m'impactava veure en "Locomotoro" com apropava el nas al terra sense caure recte com un canó d'escopeta i després tornava a pujar. Provinents de classes treballadores i amb un poder adquisitiu més aviat justet, els diners pel bitllet de plaça Espanya a Monistrol eren suficient per escapar d'un entorn social encara amb molts prejudicis i pressions, i campar descaradament si calia tot impregnant-nos d'una certa mala reputació.
Bé, tot recordant entre d'altres episodis el de la castanyada del 84 amb corredisses i alguna breu estada a la caserna de la Guardia Civil a Monistrol , tal vegada no era infundada la mala imatge que els locals i l'Staff" del monestir tenien del col·lectiu.Els "Chiripitifláuticos" |
Per bé que el primer setè a Montserrat sobre el paper va ser el primer llarg de l'Atmosfera Chunga a la Momieta (avui dia 6c+) al setembre del 82, fins un any després i a mans del vingut del "Foro" Txavo Valés, no apreniem el significat del Rotpunkt i s'oblidava allò tan ambigu dels punts de repòs. Al setembre del 83 Txavo feia el primer rotpunkt a la popular Brown sugar. Per aquells temps, aquell personatge tot brandant un llarg ganivet de cuina, tallava i llençava tot aquell "fi-fi" que es posava al seu abast en aquell vell eremitori, col·laborant al ferm establiment de les més pures normes de l'escalada lliure. En Gancedo sempre gastava mètodes expeditius.
Em ve al record la coïssor que va causar a alguns el 7è graduat al primer llarg de l'Atmósfera". Després de la tercera ascensió a càrrec del nostre amic Armand i en J. Olmo, ens va regalar al llibre de piades de Sant Benet un dels seus acurats dibuixos on deixava de v/v+ el primer llarg. Més tard publicaria a l'Extrem aquesta ressenya fent encara apologia del VI- i fins i tot del pas d'esqueneta!
Em ve al record la coïssor que va causar a alguns el 7è graduat al primer llarg de l'Atmósfera". Després de la tercera ascensió a càrrec del nostre amic Armand i en J. Olmo, ens va regalar al llibre de piades de Sant Benet un dels seus acurats dibuixos on deixava de v/v+ el primer llarg. Més tard publicaria a l'Extrem aquesta ressenya fent encara apologia del VI- i fins i tot del pas d'esqueneta!
1ª ascensió "Atmosfera Chunga". Setembre 1982 |
Ressenya apareguda a la revista Extrem nº6 |
Més aprop del que podriem anomenar una addicció a la llibertat montserratina, que no pas un fanatisme de grau, tot el col·lectiu sojornava setmana rera setmana en algun dels epicentres de trobada : Sta Ceci, St. Benet, Camping o Agulles. El limitat poder adquisitiu de llavors al que al·ludiem abans, convertien Ca la Montse en un festival, sovint desenfrenat, a preu de bitllet de carrilet d'anada i tornada.
Camping Montserrat. Estiu del 83. Àfrica, Yose, Àlex Simón, M. Millet, Litos, Patata, T. Saélices, Paco i J. Batlle. Foto: Edu Viana |
No puc precisar si al 83 o al 84, en "Patata" solcava sense cordes la via "Easy Rider" de la paret de l'Aeri.
El segon llarg que part encara es feia en artificial s'encetava amb alguns passos de les populars i menudes pitonises de fisura. Sovint, fets d'aquells anys només quedaven en el fugaç record del reduït col·lectiu de llavors, a diferència del que passa avui que de ben segur ho veuríem a la xarxa el mateix dia.
El segon llarg que part encara es feia en artificial s'encetava amb alguns passos de les populars i menudes pitonises de fisura. Sovint, fets d'aquells anys només quedaven en el fugaç record del reduït col·lectiu de llavors, a diferència del que passa avui que de ben segur ho veuríem a la xarxa el mateix dia.
En Txavo marxava però ens deixava un petit llegat sense rotpunkt que esdevindria el segon 7a peró el més popular de Sant Benet, "El número de la bestia", encadenat al gener del 85, un mes més tard que la "syncronisity" del Macana del desembre del 84. L'escassetat o podríem dir l'exclusivitat de vies de dificultat, convertien aquestes vies en inevitables icones i punts de trobada de tota la penya.
"Checo" al Número 7a, Yose i Victor a baix. 1984. |
Coetanis als anteriors la "pastel de buitre" de la Momieta alliberada a l'abril del mateix 85 va ser un altre dels primers 7a, tot i que els intents de fer-la en lliure es remonten a principis del 84, moment de la instantànea que ve, encara usant dues cordes i arnés sencer "Simond". Moments després de la foto, una caiguda arrencava el buril que assegurava el tram aterrant a la rampa increïblement sense conseqüències.
Tercer llarg de "Pastel de buitre" 7a |
Ha plogut de aquell temps oi? Tanmateix sembla que haguin pasat 4 dias
ResponderEliminarJ Coma
Quan veus les fotos Jordi ja veus que n'han passat més de quatre de dies.
EliminarSalut Jordi
Impagable post!
ResponderEliminarBSO -> aquí
No, si tots els que voltem el 50 vàrem cantar amb els malasombra, ja ja
EliminarEns veiem Mohauk
ËS EL PREU, JOSEP, i tantmateix s'hi és, suposoq ue poc cosncientment...
ResponderEliminarPEr ecrt, rceordo cap al 85-86, hi éres amb un suís i algú més, ell la va fer flotant, de primer, duia una suadora blanca crec...nosaltres érem a la CESA...uns vailets al.lucinant amb el que feia aquell paio al sostre d¡arenisca que té la PASTEL...
Salut bow!
Collons Oriol, quina memòria. Per l'època només podia ser en Martin Scheel, el del "Vuelo", ara mateix no ho tinc present, com tantes altres coses que només recordo perquè me les expliquen o les tinc apuntades.
EliminarLa llàstima potser és que la roca ja ha pagat massa els excessos de tots. No sé, és molt difícil valorar-ho tot plegat objectivament, ja que entran en joc les valoracions i sensibilitats de cada u.
Salut Oriol
Fa il·lusió recordar aquestes històries, aquestes i tantes d'altres que podrien omplir molts llibres.
ResponderEliminarCrec que el patata va endavantar a Pochas i al enano a la easy rider quan la va fer en "solo" . També recordo que just vaig arribar al Sant Martí que em vau ensenyar la ressenya de l'Atmosfera i per aixó em vaig comprar uns gats a aquella botiga del carrer Valencia...per veure si podria fer la via sense les cletes, ja que a la ressenya només era V+...je,je,je no ens vam riure amb aquella graduació....felicitats per la recopilació.
Edu Viana
Ei Edu gràcies per la foto i per la filmació.
EliminarNo coneixia el detall de la Easy. Per cert fa moltíssims anys que no veig al Pochas.
Salut Edu, ens veiem