Els darrers esdeveniments succeïts a la Tai-Chi de Plecs,
inevitablement em fan recordar d'altres episodis amb final feliç que d'alguna
manera han anat omplint la llegendària de l’escalada a Montserrat.
No redundarem amb el
vol del Plàtan ni l'impresionant salt base damunt d'una alzina d'en Prunera des de la tercera
reunió de la Pirenaic
a la Mòmia ,
sinó d'un parell de caigudes de 40 metres a la Paret de l'Aeri de les que en varen sortir
il·lesos els seus protagonistes.
L'agost del 84 un
escalador de Mataró (crec recordar) queia a la meitat de la 5ª tirada de la Easy Rider un cop
sobrepassat la branca d’un matoll que sempre es llaçava però que ell no va fer.
Crec que llavors era la única assegurança del llarg. El vol de 40 metres i factor 2, va
aturar-se on comença la part vertical de la 4ª tirada, quedant inconscient cap
per avall. Un cop revifat van baixar i ens varem trobar amb ells a peu de via, ja que no hi havia ningú més a la paret. Miraculosament no tenia ni una
rascada i només un peu una mica coix ja que la corda se li va enredar i al
tensar-se li va arrencar el peu de gat , uns super-gratton. Aquest és el record que tinc d'aquell fet.
Ara us vull presentar
el protagonista d’un altra dels grans vols mítics de la Paret de l'Aeri, en Ricardo
Pelegrina "Richi". Allà per l'any 80 en Richi estava fent
la popular tirada de la bavaresa de la Valentin-Casanovas
quan davant de l’esglai dels viatgers de la lenta cabina de l’aeri, un tac
cedia i s’iniciava un descens que s’emportaria d’altres assegurances abans d’aturar-se vora quaranta metres més avall.
Un trau al genoll va ser la única secuel·la de l’esdeveniment! No recordo si d'ell o del seu company en Oriol Pie.
Diu la llegenda
que des d’aquell dia li van començar a sortir cabells blancs!
 |
| J. Batlle i "Richi" estiu 2012 |
Hola Josep, posats a recordar volades, la de l'amic Manel (Manel&Ita) a la Ven-Suri-Ven fent el tercer llarg, als Sabadellencs també ens va colpir, assegurant a cos aleshores, la Ita , la seva companya no el va poder retenir cremant-se les mans i ell va baixar fins al bosquet del peu, ben trencat però animòs, com escala el punyetero encara!!
ResponderEliminarGràcies per la informació Jaume, desconeixia el fet. Ara tot queda a la xarxa però abans sovint només en la memòria popular des d'on de vagades s'acaba esvaint.
ResponderEliminarSalut
Osti Josep, merci per el record, et puc dir que al tenir el cabell ros, ja m'havien començat a sortir tambe cabells blancs, pero en aquests ultims 27 dies desde la caiguda diguem que el cabell blanc es va estenent.
ResponderEliminarsalut i bon estiu.
Ja ja , doncs mira com s'ha quedat el Richi.
EliminarEi salut i que també et vagi bé l'estiu.
Doncs jo vaig volar més de la meitat de l'últim llarg de la Ocean Banyoles i em vaig posar molt content, primer per no haver-me fet mal i segon perquè diuen que si et comencen a sortir canes és que no perdràs el pèl... gràcies a aquest vol podré evitar l'herència capilar de la família???
ResponderEliminarDe moment sembla que encara aguanta, ja, ja, ja!!! ;)
S'han acabat els tractaments contra l'alopècia, tots a imitar al Ferran!
Collons, per aquí sou uns quants els que heu fet bones baixades ràpides. Doncs si et comença a sortir pèl ja saps de que és, ja ja!
ResponderEliminarVinga salut
Yo en vaig fotre una nata a la directa buriles vermells despenjantme de un bagueto ( tonto de mi ) foteme una nata de 12 mtrs terra ( arbre podat ) i la unica cosa que se en vare pasar pel cap era anar a trobar les ulleres ya que en varen sortir disparades cap a una altre banda ( miraculosament tambe varen quedar senceras ) mon germa que me aseguraba cridant ... Jordi ...Jordi i yo per terra buscant les lents ....De fet les meves canes varen sortir bastant mes tard i el disgust presisament no vare esser cap caiguda si mes no una ensigalada a la antepenultima tirada de la Guendal de roca regina on men vaig sortir de la via i per rectificar vare tindre que pasarles molt magres
ResponderEliminarCordialment J Coma
Ets un "fenómeno" Jordi. Com que el final va ser feliç, podem dir que ja t'està bé per despenjar´te d'una baguetilla. Diuen que "la letra con sangre entra" no?.
ResponderEliminarSalut Jordi
Bones Josep, quina casualitat!!!avui hem anat a escalar en Cisco Rull i jo a Montserrat i fent repàs "d'histories" hem parlat del vol del Richi amb L'Oriol, ja,ja després en Cisco fent historietes, m'ha comentat que entri al teu blog per veure fotos del julio amb Xavi etz, de les "d'abans", i ves per on em trobo amb la volada, ai!! quins records.
ResponderEliminarMolts Records
Eduard Viana
Ei Edu. Parlant de casualitats, l'altre dia pensava com trobar-te per demanar-te permís per fer servir aquella foto teva de tota la penya a la barra del camping, ja que estic fent un post i m'agradaria utilitzar-la. Ja veus que quan sóm grandets, hem d'anar tirant de records, que crec que és molt millor que les activitats senil-destructives del medi d'alguns personatges.
ResponderEliminarJa em diràs alguna cosa.
Un cop més ens acabem tots trobant a la xarxa.
Ei una abraçada enorme i molts records pel Cisco.
Salut Edu
Bones, es clar que tens permís, faltaria mes, i fins i tot de penjar aquella peli ·cutre" que surts amb el patata, ja ens trobarem per Monistrol
ResponderEliminarEdu
Gràcies Edu. Ens veiem qualsevol dia.
ResponderEliminarSalut
Sembla oportú recordar l'estratosfèric vol del Santi Faus:
ResponderEliminarPer l'any 80, solitària a la N. de la Momieta i un cop al cim, ja desencordat, heus que rodola i s'estimba pel vessant més alt... Tampoc és que importés..., o sí. Pel costat del ràpel no hauria topat amb unes alzines que amortissin el cop. Tot de morats i una cama trencada obliguen a pensar en una mena de miracle.
Gràcies pel record del fet. És ben bé que a Montserrat hi passen miracles, no en tinc cap dubte després de llegir el teu relat. Ho desconeixia. Realment espectacular, és com la d'en Prunera si no superior.
ResponderEliminarGràcies com sempre Girbén.
Salut
Hola Josep,
ResponderEliminarSóc lÀlex Simòn. Conec la historia.
En Richi és va cremar un braç amb la corda. Durant la caiguda la corda es va entortolligar en un dels seus braços i l'hi va fer la cremada. Jo vaig veure aquesta cremada, semblava un tatuatge al voltant del braç. Així dons potser el del tall va ser l'Oriol. Després d'aixó en Richi i jo vem estar fen unes vies tranquiletes...
Ei Àlex fa molt temps que no ens veiem, tot i que si que he vist alguna piulada teva a la xarxa. Amb en Richi encara ens anem veient i fem alguna escaladeta. Vinga merci per la teva visita al blog.
EliminarUna abraçada