Unes escasses i d'altres "úniques"

El gènere "Oxalis" el trobem representat a Montserrat per tres espècies diferents.
En tots els casos tot i que la podem trobar puntualment de forma abundant, no és un gènere molt extès en la zona. L'aspecte de les seves fulles és molt similar a les del conegut "trebol" del gènere "Trifolium", tot i pertànyer a famílies diferents.

L'espècie més vistosa és la "Oxalis articulata" de boniques flors morades amb un llarg peduncle. Abundant a la font de la Mare de Déu al Bruc de la parròquia.

Oxalis articulata

Amb peduncles molt més curts, flors de color blanc i per trobar-la a llocs més assoleiats, es caracteritza la "Oxalis debilis" , coneguda amb el nom popular de "Violins". Aquests peus eren a l'inici del Torrent de Sta Maria ,als replans d'un antic hort prop de la característica gran balma.

Oxalis debilis

El "pa de cucut" (Oxalis corniculata) és el més abundant segons el mapa de distribució d'en Nuet a la seva flora. Amb unes gràcils flors grogues comparteix hàbitat amb la primera espècie que hem vist.

Oxalis corniculata

Ara veurem un parell d'espècies "úniques" en la seva espècie, valgui la redundància. Les podem veure a plena llum del dia i no són gens tímides. Aquest esplèndid exemplar era al bell mig de les escales al camí dels 3/4, per poder-ne gaudir de tota la seva bellesa. De vegades la trobem tancada dins de la seva closca protectora.

La següent espècie és molt comuna a la muntanya, i la trobem a distintes formes i colors i quasi mai n'hi han dos d'iguals. Algunes fins i tot s'enfilen per les verticals parets en forma de punts equidistant i  s'especula si serveix perquè alguna espècie poc espavilada i enfiladissa no es perdi per les dretes parets. Diuen els entesos però que alguna altra espècie les col·loca al seu indret definitiu amb no se sap bé el perquè, ni amb quina finalitat. La que us mostrem té però quelcom d'inquietant i resta inmovil a l'Hort del Malany al peu d'Ecos.