Vestides totes quatre amb la gama que va del morat al violeta, les delicades violes gens fredoliques, calmen l'espera de l'arribada de explosió de colors de la primavera. Quasi bé sempre a l'ombra, només reben la tebior del sol ixent i els darrers espernecs lluminosos del dia.
 |
| Viola alba ssp dehnhardtii |
De nou m'aprofito de l'obra d'en Nuet que limita a quatre les espècies d'aquest gènere que trobem a Montserrat. La més abundant és la "Viola alba" , la única amb els sèpals ovals.
 |
| Viola rupestris |
De mida petita, fulles d'un verd més fosc i amb les estípules sovint en el punt d'inflexió de la tija envers la flor tenim la "viola rupestris", que és la menys abundosa del gènere a Montserrat. Aquesta era entre la Cadireta i el Portell estret.
 |
| Viola rupestris |
Abundant en torrents i fonts la "viola Sylvestris" es caracteritza pel seu petal en forma d'esperó inclinat cap avall i els sèpals més petits en proporció a la flor respecte a les altres espècies amb els sèpals lanceolats v. Willkommii i v. rupestris.
 |
| Viola sylvestris torrent Sta Caterina |
 |
| Viola sylvestris Guilleumes |
 |
| Peu de v. sylvestris prop de la Cadireta |
La "viola willkommii", endèmica dels paisos catalans, va ser descoberta per primer cop pel botànic Heinrich Moritk Willkomm el 1850 a Montserrat. És molt abundosa a tot el vessant oriental i septentrional. De fulles d'un verd clar i flors d'un morat vinós destaca la punta blanquinosa del seu pètal amb esperó.
 |
| Peus de Viola Willkommii |
 |
| Flor de Viola Willkommi |
Amb les reserves d'algú que no té coneixements suficients de la terminologia botànica per usar correctament les claus dicotòmiques i acceptant qualsevol rectificació d'identificació, us deixo amb les dames vestides de violeta de Montserrat.
Salut i colors
D'acord que no són parentes però, també de tons violetes i coetànies trobem les fetgeres.
ResponderEliminarNo sé si ho practiques. A mi m'agraden les violes, assaborir-les, menjar-me-les. Recorden ben bé aquells confits tan típics de Madrid -las violetas-; naturalment sense el dolç afegit.
Ja que hi som: tampoc són mala menja les blanques flors del saüc!
De les flors de saüc sí que n'he menjat. Les inflorescències
Eliminares poden arrebossar. Les violes no les he tastat mai, però ho faré. Aquest any hi ha una florida del tot brutal, hi han unes catifes de fetgera preciosos. No havia disfrutat cap any com aquest. Ara estic pendent del marcolic que encara no ha florit, però de fritillaria encara n'hi ha algun prat ben abillat.
Salut
Jo, en indrets arrecerats de terra baixa, ja he vist algun corniol (la meva "prefe"). I, posats a gaudir, ara mateix correria cap els comellars culminals del Montsant per a passejar per aquelles altes i extenses bosquines de corners totes florides...
ResponderEliminarLa ufana d'enguany és de les memorables, només cal veure com ragen les fonts!
Ahir en vaig veure un peu a la cara sud que és molt rar. Havia buscat el seu recó d'ombra en tan tòrrida vessant, que sàvia és la natura!. Estava a la sortida del joc de les dames. Aquesta setmana ha començat a florir a Montserrat
Eliminar