jueves, 2 de mayo de 2013

L'home i l'aigua a Montserrat

Doctor Zoyle Gibert, Prebere.
"Lo veurer lo poch afecte que vui dia hi ha en saber las antiguitats de esta vila, me obliga posar ma á la pluma, y segons lo que he llegit, vist y comprès, donar alguna noticia, perque en la posteritat poguer pendrer algun llum los que vindran , y instruirse, perque las cosas segons los temps prenen diferents semblants".
Transcrit d'un manuscrit d'en Zoile Gibert. Monistrol de Montserrat 1824.

Quanta raó tenia en Zoile Gibert.!
Amb quina rapidesa el temps fa que tot el que no està escrit passi a l'oblit. Gràcies a gent com el prebere Gibert coneixem episodis com l'assassinat del darrer ermità de la Trinitat o la claudicació del capità Green al pla on hi havia el castell adjacent a Sant Dimas.
Entre la Trinitat i Sta Anna, i al bell mig del GR que mena a Sta Cecília entre la Trinitat i Sant Benet, trobem l'indret que veiem a la foto, per on havia passat tantes vegades i mai m'havia cridat l'atenció res en especial.


Si ens fixem al costat dret de la fotografia hi ha una gran quantitat de pedruscall abocat pendent avall.
S'observen també uns passamans fixats sobre formigo.
Malhauradament no recordo qui em va transmetre verbalment l'origen de el que veiem a la foto i desconec si hi ha constància documental i tampoc puc precissar l'any dels fets, però en tot cas varen tenir lloc abans del 1946. Segons em van explicar, en aquest indret es van estar perforant, sense èxit, pous per cercar l'aigua que eixia als Degotalls degut a la poca capacitat que hi havia per amagatzemar aigua i una demanda creixent  de la mateixa. Certament després d'explicar-me els fets vaig anar al lloc i no va ser fins llavors que em vaig adonar de les restes de pedra que hi havien al pendent, corroborant d'alguna manera la història.


Primer tub que pujava des de Can Gomis. 1946
aquest punt és just sota el camí de les aigues.

Fins l'any 1946 que es va col·locar el tub que des de Can Gomis al Llobregat  abastiria d'aigua el Monestir, el suministrament insuficient d'aigua era un problema important, ja que es recollia l'aigua que corria per la Vall Mala des de més amunt de Sta Anna  on encara es poden veure brides i trossos de tub d'aquesta istal·lació. També es captava aigua d'una surgència a la zona dels Degotalls. Podeu imaginar d'una banda la poca aigua que discorre per la Vall Mala en èpoques de poca precipitació i d'altra les destrosses que hi havien cada vegada que hi havia un aiguat important i el torrent baixava fort.
El primer tub va estar en servei fins l'any 1992 en que es va fer una nova instal·lació bessona.

                           
         Amb en Salva. Principis de 1992 fent la instal·lació nova. Aquest tram és el mateix que apareix a la foto de 1946.


 D'aquesta escassetat d'aigua ja ens en parlen al llibre "El amigo del viajero" de l'any 1876 (pagines 109-110), i ens diu que ja a finals del segle XVII ja hi havia problemes de subministrament, a l'hora que explica els llocs don es captava l'aigua en aquells temps. 


Fa pocs anys es va fer una nova instal·lació, bessona a les altres dues, i tal i com va passar amb la segona, no es va tenir en compte l'impacte visual i veiem en alguns punts els tres tubs. En aquest sentit el tub de 1946 anava sota terra on era possible i a les parets i zones amb roca es va cobrir totalment amb pedra. No cal dir que de tots era el més respectuós amb l'impacte visual, ja que els altres dos d'aigua de boca i el de baixada d'aigues residuals cap a la depuradora van totalment vistos al llarg de tot el seu recorregut.
Doncs us deixo aquesta petita història i qualsevol aportació respecte als pous tapats del GR serà benvinguda i aclaridora, o si s'escau que desmenteixi el que de forma oral se'm va transmetre.

14 comentarios:

  1. Ja possats, ehe arribat a escoltar que a traves d'aquestes perforacions es buscava un llac subterrani i que inclus es deia que s'havia navegat amb barca, com si es tractes de les Coves del Drac a Mallorca, es llegenda, hi ha algun indici.

    Com sempre interessant tot el que expliques.

    felicitats

    ResponderEliminar
  2. De sempre que ha existit aquesta llegenda. L'abat M. Muntades en parla en un dels seus llibres. L'home però no era gaire seriós en les seves afirmacions. D'altra banda tenim el manuscrit del Pare Gerard Joana, considerat el pare de l'espeleologia catalana, on parla dels avencs de Montserrat. Tinc pensat fer un post del tema, però el meu disc dur ja ha borrat moltes dades i tinc que remenar papers, que alguns no sé on són. Sera l'edat no? Per cert bona feina amb l'escalada tradicional de l'arenisca. Crec que qualsevol actuació amb aquesta filosofia dona una mica d'aire i dignifica l'escalada. Salut

    ResponderEliminar
  3. Moltes gràcies Josep, pot ser un cami a seguir, minoritari, pero aixó es el de menys. Sobre la llegenda tinc ganes de saber-ne mes, si algun dia et be de gust escriure, encantat estare de llegir-ho , ara fa poquet vaig aconseguir el llibre Naraccions Montserratines del 1911, pero aqui no en parla sobre aquest tema, l'altre dia a la feina una companya que tenia un conegut al Monestir, ella comentaba aixó del llac subterrani que aquest conegut li havia explicat,, si mes no fascinant i per somiar.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. molt gran com sempre.
      Gracies per aquestes dosis periodiques
      ivan

      Eliminar
  4. Ola Josep ... Me agradaria fer unes apreciacions no de tot correctes No esta considerat el pare de la espeologia catalana Pare Gerad Joana Si que esta considerat Mosen Norber Font i Saguer Sobre el tema del posible llac subterrani Amb els estudis fet sobre Hidrologia e Karstologia sobre el massis es del tot improbrable la existencia del determinat llac
    J Coma

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Ei Jordi. Sempre escrit en base a informació contrastada, que obviament també pot ser errònia. En aquest cas he fet servir aquests dos textes:
      "Resum històric de l'espeologia catalana": 1ª part, del Pare Gerard Joana al club Muntanyenc Barcelonés (Revista del Club Muntanyenc Barcelonés)

      Revista Cordada (desconec l'any): Un documento inédito. El manuscrito del Padre Gerard Joana. ¿ El documento escrito más antiguo, de auténtico cariz espeleológico?

      Bé crec que els titulars són prou eloqüents per que no sigui un disbarat parlar metafóricament de "pare de l'espeleologia". A més també cal dir que en Mossen Norbert Font (1874-1910), geòleg i espeleoleg, va neixer 33 anys després de la mort del P. Gerard Joana (1769-1841), així doncs si algú es mereix el títol potser sigui en Gerard Joana no?.
      Bé en tot cas qualsevol informació al respecte que puguis aportar serà benvinguda.
      Salut Jordi

      Eliminar
  5. http://espeleobloc.blogspot.com.es/
    J Coma

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Uf Jordi, hi ha molt fato en aquest blog !! Si pots afinar una miqueta i em dius on hi han refències antigues d'en Joana o d'aquesta època relacionades amb Montserrat t'ho agrairé.
      Apa Salut

      Eliminar
  6. Al 1824 el Pare Joana va davallar 64 dels -123 m. de l'Avenc dels Pouetons; sens dubte, tota una gesta. Tanmateix, es considera que el moment fundacional de la nostra espeleologia va ser la visita a Catalunya d'E.A. Martel (el pare de l'invent) del 1896. Una visita que va despertar vocacions com la del Font i Sagué...

    Sobre el pou de la primera foto: al bell mapa que acompanyava la guia del monjo Ramon Ribera, en aquest punt que indiques, hi apareix el "Pou del Saurí" (un nom formidable!). Recordo haver-lo buscat sense l'imprescindible enforcall d'avellaner.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Fantàstica la referència del mapa d'en R. Ribera, no m'hi havia fixat, gràcies. Realment és fantàstic el nom. Desconec si el pou del gat pot ser també coetani d'aquest i podia haver-se fet amb la mateixa finalitat. Ben segur que devien fer ús dels zahorís per cercar el punt on foradar.
      Encara al Bruc n'hi ha un de molt conegut i sembla que bastant bo,es diu el "Palletes".
      Un dia d'aquest penjaré el manuscrit d'en Joana que és si més no curiós de llegir.
      Salut i gràcies pel pou del sauri Girbén

      Eliminar
  7. Conegut des de temps immemorials i carregat d'històries i llegendes (cau de bruixes, del mateix
    dimoni i fossa dels Regirarocs, entre d'altres).
    Per les indagacions fetes els darrers anys pel company F. Miret hem pogut saber que les primeres
    cites sobre aquest avenc són les facilitades en el Diari de Francisco de Zamora l'any 1789, així com
    les làmines encarregades per aquest als artistes Remart i Montanya, que dibuixen les boques dels
    pouetons entre d'altres ilustracions sobre la muntanya. Anys més tard, algunes d'aquestes cites
    apareixen en el polèmic manuscrit del P. Gerard Joana (1801), donant lloc a una obra de l'abat
    Muntadas (1867) en el que es tergiversa la informació i que fins no fa gaires anys es donava per
    cert que el P.Joana havia sondejat, al menys, el primer pou.
    Certament, la primera exploració als pouetons de les Agulles va ser portada a terme el 27 de juliol
    del 1908 per Faura i Sans, Có de Triola, el P. Marcet, Serradell i d'altres, tot davallant els dos
    primers pous i donant per acabada l'exploració. Pocs dies més tard, el 12 d'agost del 1908, Faura i
    el P. Marcet hi tornaren acompanyant l'eminent naturalista francès J. Maheu, la seva senyora i el
    seu nebot.
    No és fins el 25 de maig del 1952 que en una visita rutinària de membres del GES-CMB (Brusotto,
    Lamarca i Serra) descobreixen una esquerda ascendent que remunten parcialment. No li donen
    gaire importància a aquest descobriment i resta en l'oblit. L'11 d'octubre del 1954 un grup de
    minyons-escoltes de la SEDAC (Igualada) visiten l'avenc i retroben el pas ascendent del seu fons i
    arriben al fons del pou de la Biga, però mancats de material, tenen un petit accident i tornen
    endarrere. Al dia següent, a Montserrat, parlen amb Lluís Muntan i Òscar Andrés i els hi ofereixen la
    possibilitat de continuar l'exploració. El 19 de desembre del mateix any, membres del GES fan una
    primera entrada i arriben al punt final dels igualadins, tot constatant la continuació de la cavitat. A la
    fí, el 23 de gener del 1955, un equip del GES assoleix el fons de l'avenc i aixequen una primera
    topografia que situa el fons a la cota ' 144, en un pou inundat. Poc després encara hi van tornar
    amb els escafandristes de l'ERE, tot comprovant que el 'llac' final era un simple pou tancat que en
    aquells moments tenia poc més de 5 metres des del nivell de l'aigua.
    Entre 1976 i 1977, casualment, tres grups catalans (GGG; GES i SIE) retopografien la cavitat
    individualment i tots tres coincideixen en fixar la cota de màxima penetració als ' 123 metres. De les
    tres topografies únicament s'havia donat a conéixer la del GGG, ara aprofitem i aquí presentem la
    del GES.
    J Coma tetx extret de espeleo index

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Jordi, d'en Zamora i els seus dibuixos ja en varem parlar en un altra post. Jo em referia si tenies informació de l'època d'en Joana o anterior que és a la que jo em referia.
      Gràcies de tota manera per la informació que pot ser útil per tocar altres temes. De tota manera no pretenia pas fer una erudició en espeleologia, del que no tinc cap coneixement de la seva història més enllà de lo referit al P. Joana i el seu manuscrit, que és al que vaig fer-ne referència.
      Salut Jordi

      Eliminar
    2. Recodo que ens vam trobar al peu de la Prenyada. L'òscar i jo l'haviem pugat jus abans.
      Recodo perfectamen la conversa amb el nois de la SEDAC.
      Salut. Lluís Muntan

      Eliminar
  8. http://espeleovirtual.blogspot.com.es/ Hi a un post que parla del posible riu i del Pare Gerard Joana
    http://espeleologiabibliografia.blogspot.com/2009/12/el-riu-subterrani-de-la-cova-del.html
    http://xenologia.blogspot.com/2005/07/el-suposat-gran-riu-de-montserrat-de.html
    J Coma

    ResponderEliminar