Més enllà dels descrits en llocs com el "llibre Vermell" o les "Cantigues d'Alfons X", dins de l'àmbit Montserratí contemporani, també hi han succeït fets que extraoficialment estan considerats miracles. Com a exemple tenim la gran esllavissada que va tenir lloc sota el peatge i que va baixar fins el "Bolo" de Monistrol. Era l'època de la rehabilitació de la coberta de la Basílica i feia falta molt conglomerat que no es posseia. En aquells dies tots els blocs petits de conglomerat a la vora de la carretera estaven marcats per coneixer la pedra que hi havia disponible. Com ens va manifestar qui portava la feina de la mamposteria, la pedra era del tot insuficient. Llavors va haver la gran esllavissada, d'on va sortir amb escreix tota la pedra necessaria per l'obra. El raig de llum incidint a l'altar de Sta Escolàstica en destapar un dels forats segellats durant molts anys, o la caiguda de la cúpula de la Sta Cova sense produir cap desgràcia personal, són alguns exemples d'aquests "miracles extraoficials" atribuits a la Verge Bruna. Però parlem del nostre miracle.
El juliol de 1994, abans del darrer gran incendi a la muntanya, la coberta vegetal oferia aquests aspecte
Un percentatge considerable de la superficie arbrada i arbustiva de Montserrat s'havia marcit degut a la sequera i les elevades temperatures. De fet aquest factor va ser un dels motius que l'incendi fos tan devastador i virulent.
El juliol de 1994, abans del darrer gran incendi a la muntanya, la coberta vegetal oferia aquests aspecte
 |
| La Palomera, juliol 1994 |
 |
| Sant Joan poc després de l'incendi del 4 de juliol del 94 |
Al llarg del mes de maig varem collir molts quilos d'aquest preuat bolet. A Sant Jeroni on estavem muntant l'antena i a Sant Benet se'n varen consumir una gran quantitat.
L'únic document gràfic que tinc és un curt video de mala qualitat on es veu el Ramon de Cal Xico del Bruc i en Jesus amb uns exemplars de múrgules collits a la Vall Mala.
I quina relació tenen els bolets amb l'incendi? Doncs amb l'incendi cap ja que les múrgules no van sortir a les zones cremades com solen fer. Peró sí amb les àrees que es van marcir i concretament on es va assecar el boix. Aquest bolets a part de florir on s'ha cremat, apareix al voltant d'arbres morts com els oms. Aquest cop peró ho va fer a l'alzinar sota els boixos morts.
Jo al menys mai més he tornat a veure aquest bolet de primavera a les parts altes de Montserrat com va passar aquell maig del 96.
Ben curiós això que expliques, jo tenia entès que les rabassoles o múrgules solien fer-se en terreny cremat l'any anterior, això de les zones mortes per la sequera no, a Sant Llorenç del Munt per aquells anys vàren assecar-se moltes alzines de les codines cimeres, tanmateix no hi vam trobar múrgules...
ResponderEliminarJo al principi tampoc entenia perquè no es van fer a tot arreu de l'alzinar, i llavors varem veure que només van sortir sota boixos morts, per aixó que les zones d'alzinar amb boix n'eren plenes. Nosaltres només varem collir-ne al llarg de tota la Vall Mala.
EliminarCertament la múrgula és un dels bolets més enrabassats a l'hora de coneixer el seu cicle vital, i de fet encara no s'ha pogut controlar el seu cultiu, i sí p.e. el de la tòfona negre. A tall d'exemple dir-te que a Israel hi ha un zona on es cullen múrgules entre 8 i 10 mesos l'any. Hi ha un article que si t'interessa el tema te'l puc fer arribar:
"Morchella conica exhibiting a long fruiting season" d'en Goldway, Amir, Hadar i Levanon.
Salut Jaume
Interesant article
ResponderEliminarJ Coma
Gràcies Jordi.
ResponderEliminarEns veiem per la plaça
Si que té un tant de miraculós això de les múrgules montserratines...
ResponderEliminarJo les aplego a frec d'una avetosa de la Vall de Ribes, estrictament al talús de la pista (es veu que preuen els territoris trinxats).
Vist el cas excepcional del 96, millor no trobar-ne i que l'alzinar muntanyenc es mantingui ufanós.
com bé dius també les plau els terrenys on per exemple s'han arrossegat arbres com les pistes de desembosc. És un bolet amb caràcter que sembla que no es deixa domesticar.
EliminarSalut Girbén
NO entenc de micologia, a no ser que ja siguin cuinats i al plat.
ResponderEliminarEl gran desprendiment, però, que va assolar la part baixa del pàrquing ( sota el NAS i el mur de MEDELLIN, a Degotalls, CURIOSAMNET va arrassar tota la part de dalt, entre la paret i l'accés a el MOnsestir..durant unes setmanes estava prohibit circular pel camí del Secretivo a Degotalls...El més curiós (tot pot tenir explicació), és que l'esllavissada va respectar una petita Verge que hi havia just enmig de la trajectòria...a no ser que la restituïssin inmediatament després ( que hi dubto).
Una altra cosa estranya...provant durant l'hivern del 2010 la PIRIPI ( i sempre que hi he anat a STSALVADOR)...m'encurioseix que a la bassa de recollida d'aigua d'aquesta ermita SEMPRE hi ha capgrossos a dins...MAI GRANOTES ni CAPGROSSOS enmig del cicle de transformació.
Vaig fer un intent a NOVEMBRE i la via la vaig encadenar el MAIG...enmig vent, nevades, glaç, tempestes i pocs viatges en que poguéssim escalar de veritat...i els capgrossos sense fer metamorfosi...igualment és una bassa MOLT LLISA i tampoc sé com en podríen escapar les granotes...tot plegat curiós...
Desconeixia el que expliques de l'esllavissada, però no em sorprèn ja que hi han mausoleus i altars per tot arreu, sí que sorprèn però que quedés intacte.
EliminarEn referència als capgrossos, crec que només hi han gripaus a Montserrat i no granotes, i llevat de l'època de reproducció no s'acosten a l'aigua. A Montserrat hi ha segur tòtil (l'he vist enganxat a les verticals parets de la cisterna de la cova del Penitent), però desconec si és el comú o l'iberic (Alytes obstetricans o alytes cisternasii). Els gripaus ,molt menuts, un cop finalitzada la metamorfosi trepen per les parets de les basses i marxen de l'aigua. És un moment espectacular ja que en veus centenars d'ells trepant per les parets fugint de l'aigua.
Salut Tranki
Amb lo que comenta el Tranki sobre les granotes Es posible que dins la cisterna haigui alguna junta de diferentes capes sedimentaries amb posibilitats de alguna fractura Pr exemple Gres+ conglomerat provocant alguna petita diaclasa on poguer sortir les granotes . El altre part ¿ on esta le exurgencia de la cisterna ? Mai he vist sorgir aigua per la boca de la cisterna
EliminarJ Coma
Per miracles montserratins, us podria explicar que un dia vaig veure a Jesucrist clavat a la creu deambulant per Vagos... ;)
ResponderEliminarJa, ja, ja... encara recordo la cara blanca d'algú del grup davant de la dantesca imatge! La veritat és que estàvem escalant al Fra Garí (quan encara no era una pista de patinatge) i gràcies als "miracles" de la perspectiva va aparèixer una creu amb Crist clavat movent-se cap a nosaltres... el mur del costat del camí tapava la processó del silenci (quatre gats) que portaven la creu... miracles!
M'has fet venir al cap una gamberrada que es feia anys enrera (no direm qui la feia però)al camí de la cova i algun altre lloc per on algun penitent anava de genollons tot fent penitència. Pel terra s'escampava sal i ja podeu imaginar quan ràpid s'aixecaven. Ara ja es difícil veure algú fent tal cosa.
EliminarSalut Mohawk
encara m´hen recordo al camping de tu fen trucs de magia amb les cartes soc en joan wenceslao de sabadell que joves que erem m´agrada el teu bloc segueix escribin felicitats
ResponderEliminarEi Joan, merci per visitar el blog. Doncs sí que han passat molts anys, suposo que 30! Peró aquí estem d'una o altra manera enganxts a la roca.
ResponderEliminarUna abraçada i ens veiem qualsevol dia per aquí.
Salut Joan