sábado, 27 de abril de 2013

Altra vegada colors de primavera

Silencioses però impactants les flors han eixit de nou. Latents tot l'hivern, les herbàcies anuals com l'almesquí donen llum als prats de les pendents montserratines en rebre els primer raigos tebis de febrer. Després de florir, granaran i romandran desapercebudes fins la primavera vinent sense que ningú s'adoni de la seva presència. Quina diferència amb nosaltres que deixem petjades "in eternum" per allà on passem!

Almesquí "narcissus assoanus"
La natura però, poc rancuniosa, oblida les ferides que li fem i ens regala petites joies any rere any.
Les plujes presagiaven una gran orgia floral, i així ha estat.
Amb l'inestimable ajuda de l'obra d'en Nuet i en Panareda i amb el suport de la xarxa, algú tan sapastre com jo amb les claus dicotòmiques, treu molt profit de cada petita passejada per la muntanya.

O.Fusca
O. Sphegodes







Les abelleres primerenques (O. fusca i O. Sphegodes) floreixen en gran nombre, però el camí de les aigues em mostra un curiós exemplar híbrid d' "O. Sphegodes" amb una altra espècie que no puc determinar.

Ophrys Sphegodes x  ???
No tan sols capricioses de formes, sinó que també a l'hora de triar on hauran de florir. Així doncs els mateixos indrets ens poden sorprendre cada any en trobar espècies d'orquídies que no hi eren temporades passades. D'aquesta manera prop de Sta Cecília al camí de l'arrel trobo un únic petit peu d' "Orchis Mascula".

Orchis Mascula
Cada espècie nova és com un rotpunkt d'aquella cobejada via, font d'un especial i addictiu plaer.
I que me'n dieu dels noms populars? No és a cas  fantàstic tenir una humil planta anomenada "pebrots de ruc" ?
Pebrots de ruc "Reseda Phyteuma"
La familia de les geraniàcies omplen de ben d'hora les vores dels camins soleiats prop les viles. L'erodium malacoides amb les típiques llavors d'aquesta família és un dels primers a florir.


Flor i fruit d'Erodium malacoides















L'estrella però de moment ha estat la "Fritillaria pyrenaica ssp boissieri", petita liliàcia d'una bellesa simplement extraordinaria que sovint passa desapercebuda a les clarianes dels prats sobretot al sector oriental a partir dels 300 o 400 metres. Aquesta ja veieu on era.

Fritillaria pyrenaica ssp boissieri

Encara amb el fred ben viu sota la cara nord em van sorprendre dues diminutes plantes que curiosament sempre es troben juntes cobrint sovint clars pedregosos "Horungia petraea" i "Erophila verna". Aquestes eren al GR sota la cara nord d'Ecos.

Erophila verna

Horungia petraea

Bé us deixo amb una petita flor escampada arreu de la muntanya però que cal una mirada propera per veure la delicadesa de les seves formes, la "Linaria supina", tot esperant la florida entre moltes altres d'una de les estrelles de l'alzinar: el marcolic.

Linaria supina
Salut i colors.










3 comentarios:

  1. Gràcies per aquesta magistral lliçó botànica! l'almesquí la setmana passada entapissava el cim del Tossal de Balinyó, avui segúrament altra cop cobert de neu...

    ResponderEliminar
  2. Mmmmmh joder, ara m adono que no tinc ni puta idea.de.flors...

    Gracies.bow.per ilustrar la meva ignorancia absoluta i despertar un aminima curiositat!!!!

    ResponderEliminar
  3. Gràcies companys per gaudir de les imatges. Em plau molt poder acostar el que sovint ens passa desapercebut i fins i tot hi passem pel damunt. A anys llum encara de coneixer el més de miler d'espècies de Montserrat, cada nova espècie identificada té el seu moment màgic. Si des de que vaig aterrar a Montserrat ja fa més de tres dècades hi hagués dedicat tan sols una mica de temps, bé... tant se val, ara recuperarem el que poguem del temps mal aprofitat.
    Salut

    ResponderEliminar