miércoles, 5 de junio de 2013

De la infinita estupidesa humana

Ja ho deia algú allò de que "el ser humano es extraordinario", tot i que de vegades podriem acabar-ho amb un "extraodinariamente estúpido". És increïble veure materialitzades les múltiples manifestacions d'aquesta  estupidesa. Malauradament a Montserrat veiem sovint diverses modalitats d'aquesta qualitat humana.

 Després d'una plàcida pujada per la canal de Sant Jeroni, el prat que mira a llevant al costat de l'ermita convidava a jeure i gaudir del sol abans de l'arribada del bullici diari en aquest cim. Només un escadusser corredor trencava la màgia del moment.

Llavors alguna cosa extranya als matolls d'estepa blanca em va cridar l'atenció. M'hi acosto i no podia donar crèdit del que estava veient. Era una nova forma de l'estupidessa humana la qual al·ludiem abans!
Alguns essers superior mentalment havien omplert amb 2 0 3 centenars d'etiquetes, de les que es fan servir per posar el preu als anells i altres coses menudes, un munt de mates d'estepa blanca. Se m'acuden molt qualificatius per descriure aquests essers tot i que no els farem servir. Aqui en teniu una mostra.

Estepa blanca amb etiquetes
Lamentable però real, com tantes altres coses que passen en aquesta muntanya.
No us deixarem però amb tan mal regust i aprofito per mostrar-vos una espècie d'orquídia que pel seu aspecte ens podriem creure perfectament que prové de qualsevol selva tropical, tot i que la fotografia està feta prop de Santa Cecília el mes passat. Disfruteu-la

Plathantera bifolia



15 comentarios:

  1. Quin mal rollo caminar per aquest paratge i trobar quelcom que ens faci pensar que som a la secció de jardineria del Carrefour...quina amarga tornada a la realitat humana :(

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Sí que és ben trist, però sembla ser que no tothom ho veu igual. Una llàstima.
      Salut

      Eliminar
  2. Això em fa pensar en dos supòsits:

    1) Les plantes han mutat.
    2) Els del Monestir les volen vendre, branca a branca...

    Encara estem rient amb les flors de plàstic! Impagable!

    ResponderEliminar
  3. Més val riure de vegades, ja tens raó. Uf, no donis idees als del monas que aquests sí que fan por!
    Demà buido les fotos i te les envio.
    Salut

    ResponderEliminar
  4. Quin motiu pot tindre ficar etiquetes? ¿Trevall biologic?¿ Anillament ? No ho entenc pas
    J Coma

    ResponderEliminar
  5. Jordi no hi ha cap motiu, estupidessa humana, es el que vam parlar ahir amb el J.Batlle, i llençar les cendres, i ja no solament cendres, si no el recipients, amb la bossa de pastic i tot, canal abaix, tot plegat començar a fer por.

    Encara ric amb les flors de plastic, bona trobada.

    Salut mestre

    ResponderEliminar
  6. Ben escasses són les nostres referències a la "Plathantera bifolia"; d'aquí que preui el teu merit -i el montserratí- com cal!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. He trobat només dos peus molt amagats entre romanís molt a prop del camí de l'arrel damunt de Sta Ceci. La veritat és que em va sorprendre molt la forma tan peculiar d'aquest gènere. La "plathantera clorantha" segons en Nuet és molt més escassa i de moment no n'he trobat cap.
      Aquest any ha estat molt prolífic de orquídies.
      Salut Girbén

      Eliminar
  7. Hola, Josep

    M'agradaria penjar una fotografia de les teues en una entrada que pense escriure al meu blog, naturalment indicant que l'autor ets tu i enllaçant-la amb aquest blog teu. Em dónes permís?
    El meu és un blog literari:
    http://florsnovesflors.blogspot.com
    Gràcies.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. No hi ha cap problema, pots prendre les imatges que vulguis.
      Salut

      Eliminar
    2. Acabo de voltar pel teu blog.
      Esplèndid ball d'imatge i paraula.
      Salut

      Eliminar
    3. Gràcies. Quan penge la teua foto t'ho faré saber.

      Eliminar
  8. http://florsnovesflors.blogspot.com/2013/06/rastre-de-petals-violeta.html

    ResponderEliminar