lunes, 18 de febrero de 2013

Un fòssil montserratí

Un cop més tibarem del bagul dels records. Malauradament si no és així, ara mateix els meus posts no anirien més enllà de notes informatives sobre vies per afectats amb la síndrome del "bloqueig físic-mental per bolt situat per sota els peus".
La qualitat de la imatge és molt dolenta, ja que està digitalitzada d'una cinta de video en bastant mal estat, però crec que paga la pena veure'l.
Sant Benet novembre 1984, era l'estiuet de Sant Martí, no sé perquè, però m'enrecordo d'aquest detall. Reportatge emès a TV3 dins el programa "tot esport" al gener de 1985. Pocs dies abans en "fetge petat" es trinxava un peu a la Panxa, i poca estona més tard qui subscriu aquest blog , s'esparracava dues vertebres en una fosca canal pel seu mal cap. En Basili em feia una imposició de mans i en Toni Jimenez i cia. feien aquell dia dos viatges amb aquella camilla de perxes que pesava un disbarat. He de fer justícia al P. Basili i dir com agnòstic, que sempre he tingut els meus dubtes si aquella imposició de mans va tenir el seu efecte.


Eren els primers anys de vida de l'escalada esportiva i abans de l'irrupció de les malles de colors!
Vies encara assegurades amb "burils" a distàncies respectables, reminiscència dels origens quan s'anava "de buril a buril". Mica en mica es van anar fer "rotpunkts" a totes les vies existents i s'alliberaren altres d'antigues.
Apareixen Alfons Valls, Pep Boixadós "Roso", Quildo Carreter, Josep Batlle, i crec que a la Mòmia hi ha en Joan Olivé dintre el grup que apareix.
He de dir que hi haurà segona part, tot i allò de que segones parts mai van ser bones


10 comentarios:

  1. bufff...

    BONISSSIMA LA PRIMERA FRASE DEL POST..més clar l'aigua...

    M'haVIA quedat grabada al cap la imatge de vertígen escalant la escandalo...CREC QUe NO HI HE ANAT MAI DEGUT A AQUEST VIDEO!!!

    bOU, BUSCO COMPANY I HI VAIG CORRENTS, EL LLARG DE 6B DEL HEADWALL SEMPRE M'HA SEMBLAT UN MUR AL.LUCINANT...

    gRACIES PER PUBLICAR-LO!!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. La veritat és que les imatges van quedar de collons. Les va fer en Jaume Altadill penjat "in situ". Jo no sé com aniria jo avui per aquests paratges amb assegurances distància 80s, quin patir!. Crec però que amb el reequipament dels Belego amb motiu de la convenció del 87 ja van afegir bolts a diverses vies. A la Kumbaya al menys van eliminar les excursions d'alguns punts.
      Ei em plau que en gaudiu

      Eliminar
  2. I jo que em pensava que el document més fòssil era el mític "Al Filo de lo Imposible", ja, ja, ja... Gràcies per la troballa i esperant la segona part!

    Espectacular el Kildo!

    I l'Escándalo, la millor via de la Mòmia, a falta de les que no m'atreveixo a fer, clar!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Les imatges del "Lolet" a la Sesión són brutals. Durant un temps ell va anar un pas per endavant.
      Sense dubte l'Escándalo és una de les millor línies de la Mòmia. Uf jo en tinc tantes que no m'atreveixo a fer i que ja em quedaràn per taxtar ja ja.
      La segona part malgrat que és urbana paga la pena com a document.
      Salut

      Eliminar
  3. Ostres, aquell dia estava bagarejant per allà i amb la febre de tota la moguda vaig pujar a pèl per la normal de la Mòmia a rebre els meus idols a dalt el cim. Recordo que amb una mica de vergonya els hi vaig demanar que em deixeisin rapelar amb les seves cordes.
    Cito aquest record personal per explicar que la pujada del llistó que van fer els escaladors potents de llavors també va estimular i molt als de tercera divisió com nosaltres.
    Gràcies per aquests records!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Collons quina memòria company, jo no recordo detalls d'aquells dia ni de molts altres. Gràcies a tu pels teus records Amadeu

      Eliminar
  4. Osties Josep, acabo de trobar això... és curiós pq veient-ho tinc un lleuger dejà vue, com si que hi hagués estat per allà aquell dia però la veritat es que si surto no he sabut identificar en quin moment.... Juventud divino tesoro... quins records!
    M'ha fet gràcia el comentari de l'Amadeu... ara fer la normal de la Mòmia a pel és una proesa, aleshores era el pa de cada dia... qui no l'havia fet, tan aquella com tantes altres agulles? i molts cops en col·lectiva! ahhaha
    Salut a tots!

    ResponderEliminar
  5. Osties Josep, acabo de trobar això... és curiós pq veient-ho tinc un lleuger dejà vue, com si que hi hagués estat per allà aquell dia però la veritat es que si surto no he sabut identificar en quin moment.... Juventud divino tesoro... quins records!
    M'ha fet gràcia el comentari de l'Amadeu... ara fer la normal de la Mòmia a pel és una proesa, aleshores era el pa de cada dia... qui no l'havia fet, tan aquella com tantes altres agulles? i molts cops en col·lectiva! ahhaha
    Salut a tots!

    ResponderEliminar
  6. Osties Josep, acabo de trobar això... és curiós pq veient-ho tinc un lleuger dejà vue, com si que hi hagués estat per allà aquell dia però la veritat es que si surto no he sabut identificar en quin moment.... Juventud divino tesoro... quins records!
    M'ha fet gràcia el comentari de l'Amadeu... ara fer la normal de la Mòmia a pel és una proesa, aleshores era el pa de cada dia... qui no l'havia fet, tan aquella com tantes altres agulles? i molts cops en col·lectiva! ahhaha
    Salut a tots!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Jo també ho tinc tot molt difús Joan i el que més greu em sap és que ja no podré recuperar mai més aquelles sensacions viscudes. Res és el que hi ha. Una abraçada forta Joan. Salut

      Eliminar