Amb flaire a pólvora

Del Clot a la Sagrada Família. Molt sovint hi pujavem. Allà l'Albert o algun coetani seu ens explicava alguna "batalleta".  Mentrestant,  ell dibuixava alguna de les seves populars ressenyes tot assenyalant els merlets, sabines... a l'hora que gesticulant feia el pas clau amb aquella coneguda coreografia.
Amb en "Harry" , en Julio de tant en tant feiem de "cobradors del frac", o de "segurates" de fortuna durant les vacances de Nadal. Eren finals dels 70s i no era fàcil conseguir algun ferro o algun mosquetó, i sempre feiem un bescanvi per la feina feta.
Sempre els he guardat afecte a ell i a la Carmen, i d'any en any sempre els faig alguna visita.
L'any passat i en motiu de l'encàrrec de les cal·ligrafies del baldaquí de la Sagrada Família, vaig passar a fer la visita.
Com sempre mil viaranys diferents porten la nostra conversa a través, com no, del món montserratí; escalades, racons, en Basili...
No recordo com, però de sobte em pregunta si sabia d'on habien sortit els blocs que hi han davant de l'ermita de Sant Benet.
- Collons, doncs de la muntanya no?
Intuia però que m'anava a explicar una història que de ben segur desconeixia.
Amb les seves pauses en els moments adients tot mirant-te per sobre les seves ulleres, l'Albert m'explica la  història.

Albert Iglesias, Carmen Torres i Muntaña  a la finestra (foto col·lecció A. Iglesias)

Allà l'any 1960 en Muntaña feia el servei militar a Barcelona en un polvorí, i sembla ser que com a "divertimento" es va endur cap a Montserrat una carrega de pólvora d'una munició de gran calibre.

Al nostre personatge no se li va acudir res més que després de col·locar la pólvora i una llarga metxa a la llastra de l'agulla del Guarda i detonar-la.

Es veu que es va produir una explosió d'una magnitud que poc s'imaginaven i que va provocar el desprendiment dels blocs que encara estan davant de Sant Benet.

El tarrabastall es va sentir des de el Monestir on hi havia sempre presència de la "Benemérita". De fet em venen al cap esdeveniments, que de vegades no vull ni recordar, durant la castanyada del 84 amb els del "tricormio" com artistes convidats. Els protagonistes que corrien més que en un "encierro" dels S. Fermines, ja us els presentaré un altre dia.

El mateix dia van marxar de S. Benet pel camí de l'Arrel per no passar pel Monestir. 

Sant Benet amb els blocs despresos a la dreta

A l'endemà la guàrdia civil va pujar al refugi sense poder treure'n l'aigua clara del que va succeir
Diu l'Albert que la olor a pólvora va persistir durant molt temps al lloc on va ser col·locada.
Mai millor dit que a Montserrat cada roc, per petit que sigui, té la seva propia història.

Amb l'Albert Iglesias a la botiga. Febrer 2013