Una petita foto, quatre ratlles d’adolescent i aquella petita llibreta de la “Gilda” recuperada
molts anys més tard. El foc però, tornà en cendres els sentiments expressats amb una mal feta “copperplate”, tot afalagant aquell inolvidable color. Ara seria un petit tresor.
Amfiteatre del
grec: el jove guerrer guanya la fisura als seus adversaris, amb la corda al pit, com de vell antuvi i amb sabates de mudar. La doncella tota
ufanosa i el guerrer ben cofoi.
R1 Via "souvenir "a la Gorra Marinera. 1ª Ascensió. Maig 1982 |
Indecisió i el dolor
de l’espera amb el "souvenir" com a instrument de tortura. L’atzar del destí va
voler que ni tan sols un petó de comiat pugui acompanyar el record d’aquelles
mans sempre xopes. L'atzar de la “rifa” de la vida i la mort mai s’atura.
El pot de mini de
plom i unes inexpertes mans esguerren aquell bocí de conglomerat amb aquelles indecents i innecessàries
mal rotulades lletres.
S’havien d’assumir els
riscos . Cap dubte, cap indecisió. No podien produir-se errades en segons
quines situacions. Anava així, tu triaves, ningú t’obligava. Tal vegada si el
verí d’aquells moments hagués estat més addictiu que l’altre, les coses haurien
anat per altres camins.
Ja va bé una mica de llum després de tot el "cristo" que es va muntar amb aquesta via l'any passat!
ResponderEliminarhttp://escalesrodones.blogspot.com/2012/05/souvenir-la-gorra-marinera.html
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
ResponderEliminar