martes, 14 de octubre de 2014

El cas "Banesto" i altres afers audiovisuals

Tinc que dir que no sé si per mala sort o perquè sovint és així, les poques experiències viscudes amb productores audiovisuals han estat ben poc enriquidores amb alguna excepció. A tall d'exemple recordo una productora que feia un programa pilot per oferir a TV3 sobre obres civils desaparegudes. Es van posar en contacte amb mi perquè volien que aquesta primera gravació tractés sobre l'Aeri de Sant Jeroni. Jo en aquells moments tenia molt material i notícies al respecte, ja que feia poc temps que havia fet el llibre de l'Aeri. Tenia per exemple còpies de tots els plànols que hi havien a l'arxiu de FFCC relacionats amb l'Aeri, i també d'altres "intimitats" com el llibre on es deixava constancia dels fils trencats dels cables detectats durant les inspeccions anuals.

Llibre on s'apuntaven el fils trencats del cables.

 Tots aquests documents mai em van ser retornats.

Durant aquells anys el col·lectiu de l'escalada, encara relativament reduit, va viure també algun episodi relacionats amb el món audiovisual. Com a curiositat en un càsting per protagonitzar un anunci per la casa Marlboro on la remuneració eren 6000 euros meny impostos (que crec que eren uns 2400 euros per aquest concepte) un dels que s'hi va presentar, a la pregunta de si estaria disposat a tallar-se els cabells, responia que per aquest preu fins i tot les venes!

Situem-nos peró en el cas que ens ocupa. Any 92 , l'empresa "Espais i acrobàcies" , contracta sis escaladores i sis escaladors escollits per càsting per fer un spot publicitari per Banesto.

Es va llogar l'aeròdrom de la Seu d'Urgell durant tres dies, es va construir un enorme decorat situat en el susdit lloc i es van pagar les despeses de tot el personal que hi treballava.

El més curiós del cas va ser que mai va apareixer l'espot enlloc, o que un cop acabat el rodatge regalaven els grans vidres del decorat! Un munt de diners tot plegat per res.
L'any següent esclatava el cas Banesto.

A sota una imatge d'aquell episodi on vàrem repetir fins la sacietat els moviments en el mateix metre quadrat de decorat vestits de "21 botons" i amb sabates de mudar amb soles de goma cuita.


1992 Aeròdrom de la Seu d'Urgell

Una altra de les aventures audio-visuals dutes a terme a Montserrat, va ser el video titulat "El joc de roca" fet l'any 1987 durant l'apogeu de les malles de colors. Esponsoritzada per les cases Boreal, Faders i Grifone (com no) la cinta recull imatges de Montserrat, Sant Llorenç i el Verdon. . Les indumentàries irreverents marcaven la tendència llavors. Un periodiste francès de muntanya que va assistir a la convenció de Montserrat del 87 feia el seguent apunt al número 17 de la revista "Vertical":

Retall del nº 17 de la revista "Vertical"

Tot i que crec que la cinta ja ha corregut per la xarxa us deixo els vora vint minuts de la película "El joc de roca" dedicats a Montserrat, on destaca el "solo" d'en Salva a "la Gran orgia" del totxo del Paco (abans 7a+, ara 7b). Apareixen també imatges del "secretivo" a la "Judas Iscariote " i la "Mengele decapitele" i boulder al totxo del camí de Sant Miquel.






11 comentarios:

  1. Brutal esa foto del spot de Banesto!!!

    ResponderEliminar
  2. Es brutal los pollos que montan la gente de este mundillo, a parte del dineral que valen todas estas movidas.
    Salut Jose

    ResponderEliminar
  3. MOlaria saber qui eren els "actors"...que hi ha l'Endika?

    En quant al vidiu:

    LO de l'audio esta superposat no? L he hagut de baixar! hahah
    LA xupa de cuir i mALLES de Vertical ara sé d'on vé...ehheheh
    TAnt en aquest video com en el de AL FILO la gent escalava AL ROTPUNKT estricte, no amb cintes posades! curiós...

    LA GRAN ORGIA...uuuuf...mira que és més fácil, però ( feta també en aquest estil), em va espantar més que la MU...la que mai vaig ser capaç és la de la DRETA ( no ecordo el nom...NO VEAS TIO???), tenia un lance a dalt que fins i tot amb corda es feia compromès...
    Kin lolo el Salva,,,quasi esta igual que ara!!! hahaha!

    Salut JOsep!

    ResponderEliminar
  4. L'Endika no hi era. Recordo a en Joan Jover, un fisio que li deien "Pelos",Glòria, Maria, Mònica Serentill, Laia, Montse, un xicot que llavors era el guarda del refu d'Ensija, i me'n falten dos que no m'enrecordo, una era la dona d'un dels socis d'Espais i acrobàcies, que llavors encara eren tres. (J. Martí, Vikingo i X. Nàjera).
    L'audio està com el van posar, no era la musica del meu "radio-cassete" ja ja.
    Respecte a les vies del Totxo del Paco, l'altre dia passava per sota i pensava que quina sort que no les he de tatxar ara !!!!! Com a curiositat recordo que al segon espit de la Mu un mosquetó em va quedar mal posat i se'm va trencar quedant a un pam de terra, vaig estar de sort. Era una època que es van començar a fer servir uns moscates de la Faders que eren molt petits i suposadament aguantaven el mateix, els anomenavem de la "Srta. Pepis". Ja no els vàrem tornar a fer servir!
    Estic d'acord que el Salva és un Lolo, però el vaig veure fa un parell de dies i t'asseguro que no està quasi igual ja ja.
    Salut Tranki

    ResponderEliminar
  5. Quin munt de records i d'informació ! Molt bona la pel.lícula.

    ResponderEliminar
  6. Gràcies Jaume per anar llegint el blog.
    Salut

    ResponderEliminar
  7. Yo aún conservo alguno de esos mosquetones Faders de la señorita Pepis, es más, en mi arnés siempre cuelga uno de ellos, van bien para esos pitones difíciles de chapar, jajaja subo una foto para el recuerdo...
    https://picasaweb.google.com/107161777057178469390/19DeOctubreDe2014#6071952367489634834

    ResponderEliminar
  8. Que bueno Jose!!! Gracias por el documento, però al loro que se rompen fácil fácil ja ja.
    Salud

    ResponderEliminar
  9. Nosotros no les llamábamos de la señorita Pepis, nos referíamos a ellos como "los mosquetones que llevan los frikis"

    ResponderEliminar
  10. MUY GUAY....EL VIDEO TE HACE RECORDAR VIEJOS TIEMPOS Y DARTE CUENTA COMO PASAN LOS AÑOS....ME ENCANTA..UN BESOTE
    TOÑY

    ResponderEliminar
  11. Joder Tony, yo pensava que estabamos casi iguales a pesar de los años ja ja. Un beso a todos..

    ResponderEliminar