No Pícnic

Durant els últims temps sempre m'hi fixo i m'ha fet reflexionar cada vegada que hi passava per davant. Allà on abans resava un rètol d'aquesta manera : " Passeu, a caseta pau i amor" i alguna cosa més que ara ja no recordo, ara després d'uns vint-i-cinc anys, està tot tancat a pany i forrellat, amb el popular cartell que tots hem vist de "gossos perillosos". Un recó ben segur farcit d'episodis foscos silenciats, i connivències d'aura divina.

Ja al 1325 el prior Gallard de Balaguer, demanà al rei Jaume II d'Aragó poder muntar botigues i establiments per tal que els romeus poguessin comprar queviures. Era intenció del prior no haver de proveir als romeus de menjar i veure tal i com era de costum des de temps antics (Annals de Montserrat 1258-1485, pp. 163-164; i també "Història de Montserrat" d'Anselm Albareda, 1ª edició,1931, p.167).
Com a dada curiosa si més no, al segle XIV en un dia feiner a mitja nit podiem trobar més d'un centener de persones vetllant la Moreneta a l'església ("Història de Montserrat" d'Anselm Albareda, 1ª edició,1931, p.168).
El rei respongué amb una negativa a la petició del prior i ordenava que se seguís avituallant als romeus tal i com es venia fent de costum.

Però a sant de que ve tot aquest serial? L'altra dia em sobtà el rètol que us mostro a continuació.

"NO PÍCNIC" així informa aquest cartell a la plaça que precedeix l'entrada de la basílica.

Prou sabem que ja no es dona cap tipus d'avituallament als romeus, però resulta pintoresc (per dir-ho d'alguna manera) que un cop a Montserrat no es puguin menjar un entrepà allà on els plau..