viernes, 1 de marzo de 2013

Petit tribut

De vegades em pregunto si tot plegat ha de tenir un sentit o si totes les coses que et van succeint han de compartir algun tipus de nexe comú, natural o bé induit.
Un escalador a peu de via, observant, mirant, intuint fins i tot com poden ser alguns moviments, o la part amagada de la presa. Un "thai" o un "kicker" abans de pujar al ring, emborratxat d'adrenalina i repetint els moviments que ha fet fins a la sacietat; a dalt del quadrilater mira fixament als ulls del contrincant mentre l'arbit els parla.
Amb corda o sense arrenca el vol. Ha valorat tots els riscos inherents a l'escalada i ha decidit assumir el risc.
La sort, o la mala sort, sempre juga, però no conta. Les assegurances son lluny i no pot caure, però vol enfrontar-s'hi i superar el repte.


Sona la campana, ha estudiat al seu adversari i es creu a la seva alçada. No pot fallar o les conseqüencies poden ser greus; no és cap joc. Però de la mateixa manera que  l'escalador, també ha decidit acceptar el desafiament.
Un arriba a la reunió i l'altre sent el darrer toc de campana. Ambdós han encarat riscos que han superat i res  pot comparar-se amb el que senten en aquests moments. Els qui hi han a peu de via criden i els que hi han al voltant del ring també en un frenetic crit encomanadís.
Quantes analogies, però una gran diferència...la roca no ens tornarà els cops que li poguem donar. Sempre juga amb desventatja. No ho aprofitem per donar-li mes cops del compte.

Valgui aquest fil conductor per retre tribut a un dels millor lluitadors de thai , kick i K1  de tots els temps : en Ramon Dekkers "The diamond". Nascut a Holanda, bressol dels millors lluitadors del món, va morir dimecres als 43 anys mentre anava amb bicicleta per Breda on vivia i tenia el seu gimnàs.


Retirat de la competició al 2006 va ser el primer occidental que va vencer els lluitadors tailandesos a principis dels 90, quan lluitava en la categoria de 64 kg, i la única manera que hi havia de guanyar a Thailàndia era deixant KO al "thai".
Home de breu dicurs i mirada penetrant i inquietant... "la turbina de l'infern".


Aquest és un dels millor videos del seus "highlights", imatges molt ben acompanyades amb la canço "till I colapse" d'Eminem.
Com algú ha dit a la xarxa : Eternal respect, Ramon Dekkers.



No hay comentarios:

Publicar un comentario