viernes, 22 de febrero de 2013

Amb flaire a pólvora

Del Clot a la Sagrada Família. Molt sovint hi pujavem. Allà l'Albert o algun coetani seu ens explicava alguna "batalleta".  Mentrestant,  ell dibuixava alguna de les seves populars ressenyes tot assenyalant els merlets, sabines... a l'hora que gesticulant feia el pas clau amb aquella coneguda coreografia.
Amb en "Harry" , en Julio de tant en tant feiem de "cobradors del frac", o de "segurates" de fortuna durant les vacances de Nadal. Eren finals dels 70s i no era fàcil conseguir algun ferro o algun mosquetó, i sempre feiem un bescanvi per la feina feta.
Sempre els he guardat afecte a ell i a la Carmen, i d'any en any sempre els faig alguna visita.
L'any passat i en motiu de l'encàrrec de les cal·ligrafies del baldaquí de la Sagrada Família, vaig passar a fer la visita.
Com sempre mil viaranys diferents porten la nostra conversa a través, com no, del món montserratí; escalades, racons, en Basili...
No recordo com, però de sobte em pregunta si sabia d'on habien sortit els blocs que hi han davant de l'ermita de Sant Benet.
- Collons, doncs de la muntanya no?
Intuia però que m'anava a explicar una història que de ben segur desconeixia.
Amb les seves pauses en els moments adients tot mirant-te per sobre les seves ulleres, l'Albert m'explica la  història.

Albert Iglesias, Carmen Torres i Muntaña  a la finestra (foto col·lecció A. Iglesias)
Allà l'any 1960 en Muntaña feia el servei militar a Barcelona en un polvorí, i sembla ser que com a "divertimento" es va endur cap a Montserrat una carrega de pólvora d'una munició de gran calibre.
Al nostre personatge no se li va acudir res més que després de col·locar la pólvora i una llarga metxa a la llastra de l'agulla del Guarda i detonar-la.
Es veu que es va produir una explosió d'una magnitud que poc s'imaginaven i que va provocar el desprendiment dels blocs que encara estan davant de Sant Benet.
El tarrabastall es va sentir des de el Monestir on hi havia sempre presència de la "Benemérita". De fet em venen al cap esdeveniments, que de vegades no vull ni recordar, durant la castanyada del 84 amb els del "tricormio" com artistes convidats. Els protagonistes que corrien més que en un "encierro" dels S. Fermines, ja us els presentaré un altre dia.
El mateix dia van marxar de S. Benet pel camí de l'Arrel per no passar pel Monestir. 

Sant Benet amb els blocs despresos a la dreta
A l'endemà la guàrdia civil va pujar al refugi sense poder treure'n l'aigua clara del que va succeir
Diu l'Albert que la olor a pólvora va persistir durant molt temps al lloc on va ser col·locada.
Mai millor dit que a Montserrat cada roc, per petit que sigui, té la seva propia història.



Amb l'Albert Iglesias a la botiga. Febrer 2013









20 comentarios:

  1. Osti, bona història aquesta!

    Això ho arriben a fer al Carquinyoli o al Caputxó d'en Semir i segur que hi hauria una agulla menys a Montserrat, je, je, je...

    ResponderEliminar
  2. La colla aquesta es veu que muntaven uns bons merders.
    A la fonda Xica, que fins a principis dels 80 era on anava tothom abans i després d'escalar, es veu que havien muntat algun "pollastre" de dimensions considerables amb grups de falangistes.

    ResponderEliminar
  3. Sí, sí, ja veig que tota època té els seus "exploiteds". S'hauria de fer el llibre "no-oficial" de la història de l'escalada montserratina, que el del Fatjó és massa oficial...

    ResponderEliminar
  4. BRUTAL! Acollonant Josep.increible!

    ResponderEliminar
  5. Mil gràcies per tot aquets reculls, com fanatic de Montserrat t'agraeixo el que escriguis la historia, tot un luxe llegir-te.

    Salut

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Em plau enormement que gaudiu de les coses que apart de l'escalada m'han fer voltar i viure al voltant d'aquests rocs durant tants anys.
      Gràcies

      Eliminar
  6. DONALI RECORDS AL ALBERT DE PART DE LA PENYA DEL PLA DE MANLLEU.FA MOLT DE TEMPS QUE NO ENS TROBEM.AMB AQUESTA ZONA NUSALTRES EM CONTINUAT LA FEINA QUE ELL VA COMENÇA ,DONALI UNA ABRAÇADA DE PART NOSTRA.SALUT Y ROCA.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Així ho faré que tenim aparaulada una grimpada.
      Salut

      Eliminar
  7. Bona anecdota! m'agrada el teu blog, l'he conegut a travers del de l'Oriol (Celiavern) te enllaçat al meu així t'aniré llegint.
    POtser si que caldria fer aquesta història no oficial d el'escalada a Montserrat i altres topants...que aquesta és la de veritat, veritat! sense desmereixer la oficial eh?

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Gràcies per les vostres visites al blog.
      És veritat que aquesta muntanya amaga un munt de vivències.
      Salut

      Eliminar
  8. Curiosa historia, sempre en algun moment em pasat per la botiga de l'iglesies. M'agradat tonar-lo a veure encara que sigui en foto. M'agrada el titol de "Hi ha vida més enllà de l'escalada" i aquestes històries ho demostren. Molts records.

    ResponderEliminar
  9. Aquestes històries son pura delicia !! acabó de escobrir el teu blog,que xules les fotos dels ocells!
    Salut!!

    ResponderEliminar
  10. Gràcies per la teva visita Amadeu. A veure si ara amb l'arribada del bon temps torno amb els ocells i es pot afegir alguna espècie nova. Aquest hivern volia enganxar el pelaroques, però no m'ha deixat. L'any vinent.
    Salut Amadeu

    ResponderEliminar
  11. Este comentario ha sido eliminado por el autor.

    ResponderEliminar
  12. Este comentario ha sido eliminado por el autor.

    ResponderEliminar
  13. soc un.desastre.he esborrat dos comentaris segueixo.hem.va fer molta illusio veuret el.altre dia a santa cecilia continua explicant histories que segur que en.saps moltes una forta abraçada

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Ei Joan, a mi també de vegades se'm fa feixug el tema de les noves tecnologies. Gràcies per llegir el blog.
      Una abraçada i ens veiem per algún recó de la muntanya.
      Salut

      Eliminar
  14. Hola,
    Soc en Martí, des de fa anys estic recollint històries relacionades amb l'escalada protagonitzades per membres del GEDE, en aquest cas, com l'Albert ho era, m'agradaria poder incloure-la amb el meu recull si em dones permis per fer-ho.
    Com estem ultimant el llibre del 75é aniversari del GEDE, em faria ilusió poder comptar amb ella.
    Salut

    ResponderEliminar