martes, 5 de marzo de 2013

Un fòssil urbà.

-La mare que els va parir! Ja tornen a estar aquí els torracollons aquests que s'enfilen! Remuga un arquer.
Ara em poso al seu lloc i puc imaginar-me el cabreig que els agafava quan algú es posava dins del seu camp de visió a l'hora de tirar amb arc. De fet alguna vegada havien hagut situacions molt tenses.

Després de exhaurir els murs de la recta de l'estadi per fer boulder, es va iniciar la colonització de la Fuixarda i el castell. A la Fuixarda en Belego va obrir les dues primeres vies sobre el formigó projectat amb preses picades però era molt difícil poder escalar-hi ja que la presència de la policia municipal no solia donar temps a poder escalar. Al castell els problemes amb el col·lectiu d'arquers era constant i ara entenc que tenien la seva raó. Llavors allà pel 81 amb disset anys, fer emprenyar a qui no et deixava escalar era molt gratificant.

Bé, us deixo aquí l'altre reportatge d'escalada que es va oferir dintre del programa "Tot esport" i com a continuació del que es va fer a Sant Benet. Era l'any 1985. Com podreu veure  l"atrezzo" és d'època, des de les indumentàries als vehicles que corrien per plaça Espanya. Aquest cop la Mònica Serentill s'afegeix a l'espectacle. La imatge, com l'altre de Sant Benet, és molt deficient, però és el que hi ha.
Us deixo el fòssil.



video

6 comentarios:

  1. No fa molt vaig fer una passejada nostàlgica pels fossats i els baluards del Castell. Cal veure el grau d'oxidació dels vells spits. Allò no aguantaria ni un A0...
    Sap greu que hi prohibissin l'escalada (diria que després d'un greu accident); el lloc respira una pau que no imagino a l'interior dels plafons.
    Crec que seria bo intentar recuperar el Castell (amb inox. evidentment!)

    ResponderEliminar
  2. ja fa molts anys que vaig abandonar Barna i desconeixia el que dius del castell. Imagino que els spits deuen estar fets "caldo".
    Penso sovint amb la seguretat que sentiem llavors amb aquells cargolets de M8, i ara veig que els burils resisteixen molt millor el pas del temps.
    Salut Girbén

    ResponderEliminar
  3. aquelles tades sentint el SHHHHT! de les sagetes sota el cul i superant el pas final del ROMO de la cornisa..o l'esperó del mar, damunt del port amb tot el pati...i els dits que se't quedaven negres de la bruticia i l'arenisca...

    NO s´çe si encara hi fant tir en arc...lamentablement sempre han estar uns llocs de "TIR" els fossars de MONTJUICH...potser si que seria bo que en modifiquessin l'ús...

    ResponderEliminar
  4. Osti, jo vaig començar a escalar també al castell, però ja era al pati interior, ja no deixaven escalar als camps de tir.

    Després de veure el vídeo li he demanat a un company alguna foto dels inicis, je, je, je... Bon fòssil!

    ResponderEliminar
  5. Jo no hi passo des de poc després de fer el video, no tinc ni idea de com deu estar tot aixó. Abandonar la ciutat va ser per a mi fer un pas envers la glòria, ja que vaig anar a viure a Olesa i estava molt aprop de Montserrat.
    Salut

    ResponderEliminar
  6. hi varem anar un parell de cops amb les ressenyes que varen sortir a l'extrem si no recordo malament, i el xiular de les sagetes rera nostre va fer que no hi tornéssim mai mes.
    de tota manera forma part de la nostra historia (com el parc güell) i es un legat a conservar.
    salut

    ResponderEliminar