sábado, 5 de enero de 2013

Una petita joia engabiada

Víctima del progrés i de la xarxa viària catalana i molt aprop de Montserrat, resta entre filats metàl·lics i en silenci, una petita joia anomenada "Crim i càstig". Amb un sol encadenament al 1986, posteriorment quedà atrapada i fent de tanca de l'autopista Terrassa-Manresa, molt aprop de l'estació de RENFE d'Olesa de Montserrat. Coordenades UTM X;410347, Y:4602803. Aquesta mateixa autopista i pocs quilòmetres més endavant, va destruir qüasi tota la petita zona de Can Padró, molt freqüentada els hiverns de la segona meitat dels 80's.

Un cop més la poca visió de futur, el poc seny i l'ànsia fanàtica d'aquells anys dominada pel model francés, ens van fer abillar amb una línia d'expansions una protegible i desplomada fisura.


El lloc és una antiga cantera de roca calcària d'uns quaranta metres d'alçada i amb un marcat desplom.
Només es van equipar els vint primers metres (8a), i ben segur que la fisura sencera deu ser d'una duresa brutal.
Malhauradament i com hem dit, l'espai va quedar fent de limit de l'autopista, i malgrat que s'hi pot accedir, alguns intents furtius que es van fer amb posterioritat, van ser abortats pel personal de manteniment de la via sota amenaça d'avisar a les forces de l'ordre.



La fisura és de fractura neta i les bandes sense canto, però amb una pols una mica emprenyadora sobretot als laterals. L'amplada que anava de dits a puny, posava a prova al poc acostumat escalador de conglomerat a aquest tipus d'escalada.





9 comentarios:

  1. Es deia CRIMEN y CASTIGO?

    Crec que CADA VEGADA, CADA (!)..que passo per davant ho comento...fins el meu peke quan passem diu "mira papa la paret que s'escalava"!!!

    VA ser una llàstima, el lloc es veu una passada...

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Sí, aquest era el nom que li vàrem posar.

      Eliminar
  2. Hi havia una foto del D.Tarragó, diria que anunciat arnesos o cordes Roca, en una fissura prop d'Olesa (això deia el peu de pàgina). Suposo que deuria ser aquí! (Extrem 2x)

    Llàstima!

    Josep, aprofito per felicitar-te pel blog. La combinació natura / cultura / història em sembla molt bona. Fa un moment li preguntava a l'Uri (TR) que n'opinava de reequipar una via teva ("Me quedé colgao") i m'ha redireccionat al teu blog. I veient les fotos i els escrits, la veritat és que potser no cal... que la natura i el pas del temps facin el seu camí!

    Salutacions!

    ResponderEliminar
  3. Ei Mohauk, gràcies per la teva visita al blog. Em plau que t'agradi.
    La qüestió de reequipar una via hauria d'esser la cosa més sencilla i natural si hi posessim només una mica de seny. Certament la majoria dels cargols M8 que varem posar a mitjans del 80's, si no s'han trencat, ara mateix són menys segurs que un rebló dels de sempre. De fet han petat abans les plaquetes que no pas els burils.
    Crec que primer s'hauria de valorar l'estat de les assegurances, i després substituir només les deteriorades. La premisa em sembla que hauria de ser malmetre la roca el just i necessari. No hauria de molestar a ningú que reequipessin una via seva amb aquestes directrius. Malhauradament als 80's encara no ho haviem aprés i vaig/varem fer molts disbarats tot brandant el "tot s'hi val".
    Tampoc en cap cas em sembla lògic, reequipar una via i pel fet que hagi estat oberta per tu, et creguis tenir la potestat d'afegir assegurances, perquè ara potser et sembla que estan massa lluny al haver disminuit la distància a la que et comences a cagar de por després del bolt.
    Bé suposo que ompliriem pàgines al voltant del tema.

    Ara que ho dius si que m'ha vingut al cap l'imatge del Tàrrago en aquesta fisura.
    Vinga ens veiem qualsevol dia per Montserrat.

    ResponderEliminar
  4. Respuestas
    1. Òstia, merci pel document gràfic. La veritat és que no sé perquè, però recordava una altra foto. Sí sí, es tracta de la mateixa fisura, la veritat és que la foto és xula de collons.
      Merci Mohawk

      Eliminar
  5. Joseps, crec que també hi havia vist en BACIERO, ena lguna fotillo d'aleshores...

    ResponderEliminar
  6. Doncs ara mateix no la recordo. Certament hi ha moltes coses que no les recordo!!! . Si la trobes i la comparteixes ja en gaudirem. Merci Oriol

    ResponderEliminar
  7. Quants records aquest post!
    Pels costats de Crim i Castig hi han fissures obertes amb pitons i burilades rovellades. A finals dels 70 els monitors del curset d'escalada de la SAM del CET ens hi van portar a fer pràctiques d'artificial. El primer a pujar amb molta empenta va ser el Quicu Dalmases. El Fredi Parera era un dels monitors.
    Aquest any he conegut als autors d'aquestes vies. La fissura amb pitons es obra d'en Jaume Serrat, possiblement el pioner d'aquesta paret. En Jordi Cuevas, suposo que més tard, va obrir l'Ae de burins. Els dos, escaladors de Terrassa. Llàstima que no varen fer ressenyes.
    Si algú en sap més hi ho vol compartir, serà informació ben rebuda.
    Josep, merci per aquest bloc tant atractiu!
    Salut! Amadeu

    ResponderEliminar