La moneda boscatera a Montserrat

El terme de "moneda boscatera" s'utilitza per denominar la moneda falsa que s'encunyava fraudulentament en llocs allunyats de les poblacions. El motiu prou evident: evitar que els cop de mall sobre els encunys els delatessin. Les penes per falsificació de moneda eren severes i sovint es castigaven amb l'amputació de les mans. Les activitats de falsificació de moneda anaven relacionats sempre amb el fet del bandolerisme.

De la mateixa manera que a Sant Llorenç del Munt hi havia un taller de falsari als Obits, Montserrat també tenia al menys un indret on s'hi falsificava moneda.

Malgrat que no hi ha de moment constància documental, una troballa casual en superficie permet afirmar que  molt aprop d'on ara passem sovint, un o diversos individus, hi sojornaven mentre la muntanya s'empassava els cop de mall que els podien haver delatat. Ara però la llegenda del timbaler trontolla! Per què al popular personatge de Sant Pedor la muntanya amplificava el seu timbal i als nostres falsificadors no se'ls sentia des de el Bruc? Bé suposo que les llegendes ja les tenen aquestes coses.

La "cova Tapiada" amb la seva peculiar forma

En una petita balma molt aprop de la "cova Tapiada" i coneguda com a "balma dels mistos", una troballa casual en superficie d'un grapat de petites monedes i cospells de coure (tros de metall sense encunyar), permeten coneixer l'existència d'aquest taller de falsari.

Reversos d'un dineret d'Aragó i d'un dineret de la creueta

Les monedes falsificades eren "dinerets de la creueta" i "dinerets d'aragó".  Molt petites i sovint de tosca factura, foren apliament falsificades durant el segle XVII. Les dates límit de la seva fabricació, anirien de l'última dècada del segle XVI fins el 1711.
La troballa està publicada a "Acta numismàtica" 30. Societat Catalana d'estudis numismàtics 1999