sábado, 2 de febrero de 2013

El "SOUVENIR"


Una petita foto, quatre ratlles d’adolescent i aquella petita llibreta de la “Gilda” recuperada molts anys més tard. El foc però, tornà en cendres els sentiments expressats amb una mal feta “copperplate”, tot afalagant aquell inolvidable color. Ara seria un petit tresor.

Amfiteatre del grec: el jove guerrer guanya la fisura als seus adversaris, amb la corda al pit, com de vell antuvi i amb sabates de mudar. La doncella tota ufanosa i el guerrer ben cofoi.

R1 Via "souvenir "a la Gorra Marinera. 1ª Ascensió. Maig 1982

Indecisió i el dolor de l’espera amb el "souvenir" com a instrument de tortura. L’atzar del destí va voler que ni tan sols un petó de comiat pugui acompanyar el record d’aquelles mans sempre xopes. L'atzar de la “rifa” de la vida i la mort mai s’atura.

El pot de mini de plom i unes inexpertes mans esguerren aquell bocí de conglomerat amb aquelles indecents i innecessàries mal rotulades lletres. 

S’havien d’assumir els riscos . Cap dubte, cap indecisió. No podien produir-se errades en segons quines situacions. Anava així, tu triaves, ningú t’obligava. Tal vegada si el verí d’aquells moments hagués estat més addictiu que l’altre, les coses haurien anat per altres camins.




2 comentarios:

  1. Ja va bé una mica de llum després de tot el "cristo" que es va muntar amb aquesta via l'any passat!

    http://escalesrodones.blogspot.com/2012/05/souvenir-la-gorra-marinera.html

    ResponderEliminar
  2. Este comentario ha sido eliminado por el autor.

    ResponderEliminar