domingo, 1 de septiembre de 2013

La generació que es va distreure amb els "Chiripitifláuticos". Acaronant el 7a. 1983-84

Els "chiripitifláuticos" omplien aquelles ensopides tardes davant de la caixa tonta "Normende" en blanc i negre i amb només la 1ª i l'UHF. Recordo com m'impactava veure en "Locomotoro" com apropava el nas al terra sense caure recte com un canó d'escopeta i després tornava a pujar. Provinents de classes treballadores i amb un poder adquisitiu més aviat justet, els diners pel bitllet de plaça Espanya a Monistrol eren suficient per escapar d'un entorn social encara amb molts prejudicis i pressions, i campar descaradament si calia tot impregnant-nos d'una certa mala reputació.
Bé, tot recordant entre d'altres episodis el de la castanyada del 84 amb corredisses i alguna breu estada a la caserna de la Guardia Civil a Monistrol , tal vegada no era infundada la mala imatge que els locals i l'Staff" del monestir tenien del col·lectiu.

Els "Chiripitifláuticos"
Entre d'altres fets destacables com el susdit de la castanyada del 84 dels que no en farem apologia, l'escalada canviava a mans dels nascuts durant el baby-boom dels 60's i que encara havien begut de les fonts clàssiques, influenciats sense dubte entre d'altres per l'espectacularitat d'imatges arribades de l'altra banda de l'Atlàntic. Quedaven ja més que obsolets aquells tan estimats clàssics com el "Hielo, nieve i roca" d'en Rebuffat.

Per bé que el primer setè a Montserrat sobre el paper va ser el primer llarg de l'Atmosfera Chunga a la Momieta (avui dia 6c+) al setembre del 82, fins un any després i a mans del vingut del "Foro" Txavo Valés, no apreniem el significat del Rotpunkt i s'oblidava allò tan ambigu dels punts de repòs. Al setembre del 83 Txavo feia el primer rotpunkt a la popular Brown sugar.  Per aquells temps, aquell personatge tot brandant un llarg ganivet de cuina, tallava i llençava tot aquell "fi-fi" que es posava al seu abast en aquell vell eremitori, col·laborant al ferm establiment de les més pures normes de l'escalada lliure. En Gancedo sempre gastava mètodes expeditius.

Em ve al record la coïssor que va causar a alguns el 7è graduat al primer llarg de l'Atmósfera". Després de la tercera ascensió a càrrec del nostre amic Armand i en J. Olmo, ens va regalar al llibre de piades de Sant Benet un dels seus acurats dibuixos on deixava de v/v+ el primer llarg. Més tard publicaria a l'Extrem aquesta ressenya fent encara apologia del VI- i fins i tot del pas d'esqueneta!

 1ª ascensió "Atmosfera Chunga". Setembre 1982
Ressenya apareguda a la revista Extrem nº6

Més aprop del que podriem anomenar una addicció a la llibertat montserratina, que no pas un fanatisme de grau, tot el col·lectiu sojornava setmana rera setmana en algun dels epicentres de trobada : Sta Ceci, St. Benet, Camping o Agulles. El limitat poder adquisitiu de llavors al que al·ludiem abans, convertien Ca la Montse en un festival, sovint desenfrenat, a preu de bitllet de carrilet d'anada i tornada.


Camping Montserrat. Estiu del 83. Àfrica, Yose, Àlex Simón, M. Millet, Litos, Patata, T. Saélices, Paco i J. Batlle.
 Foto: Edu Viana
 Tot i que la prioritat ara no crec que fos l'escalada "per se", veient la foto em plau de recordar un fet protagonitzat per Ricardo Estrada "Patata" i que malgrat els trenta anys que han passat és digne de recordar, tenint en compte que encara estàvem molt lluny de pensar en entrenaments seriosos com subliminalment (o no) es desprèn de la foto.
No puc precisar si al 83 o al 84, en "Patata" solcava sense cordes la via "Easy Rider" de la paret de l'Aeri.
El segon llarg que part encara es feia en artificial s'encetava amb alguns passos de les populars i menudes pitonises de fisura. Sovint, fets d'aquells anys només quedaven en el fugaç record del reduït col·lectiu de llavors, a diferència del que passa avui que de ben segur ho veuríem a la xarxa el mateix dia.

En Txavo marxava però ens deixava un petit llegat sense rotpunkt que esdevindria el segon 7a peró el més popular de Sant Benet, "El número de la bestia", encadenat al gener del 85, un mes més tard que la "syncronisity" del Macana del desembre del 84. L'escassetat o podríem dir l'exclusivitat de vies de dificultat, convertien aquestes vies en inevitables icones i punts de trobada de tota la penya.

"Checo" al Número 7a, Yose i Victor a baix. 1984.
A redós del Càmping i a mans del carismàtic i visionari M. Millet, la via "Vais a morir" al "via Crucis" es converteix en el primer 7a de la zona i si la memòria no em traeix en el primer 7a de Montserrat encadenat a la primavera del 84. Us deixo un document de video escalant amb en "Patata" provant la "Vais a morir" al 83. Encara amb dues cordes, peus de gat Galibier , i dues bosses de magnesi una a cada banda, que durant un temps se'n preconitzava el model. La película va ser feta per en Edu Viana.

video

Coetanis als anteriors la "pastel de buitre" de la Momieta alliberada a l'abril del mateix 85 va ser un altre dels primers 7a, tot i que els intents de fer-la en lliure es remonten a principis del 84, moment de la instantànea que ve, encara usant dues cordes i arnés sencer "Simond". Moments després de la foto, una caiguda arrencava el buril que assegurava el tram aterrant a la rampa increïblement sense conseqüències.

Tercer llarg de "Pastel de buitre" 7a
A partir del 85 la cursa i l'evolució ja va ser imparable tant a nivell de dificultat com en relació al de nombre de vies i d'escaladors. Ara després de tres dècades potser la bèstia que vàrem crear s'ha convertit en un monstre de set caps que tal vegada  ja ha devorat massa pedra, per bé o per mal. O com amb tantes altres coses, és el preu de l'evolució que s'ha de pagar.










8 comentarios:

  1. Ha plogut de aquell temps oi? Tanmateix sembla que haguin pasat 4 dias
    J Coma

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Quan veus les fotos Jordi ja veus que n'han passat més de quatre de dies.
      Salut Jordi

      Eliminar
  2. Respuestas
    1. No, si tots els que voltem el 50 vàrem cantar amb els malasombra, ja ja
      Ens veiem Mohauk

      Eliminar
  3. ËS EL PREU, JOSEP, i tantmateix s'hi és, suposoq ue poc cosncientment...

    PEr ecrt, rceordo cap al 85-86, hi éres amb un suís i algú més, ell la va fer flotant, de primer, duia una suadora blanca crec...nosaltres érem a la CESA...uns vailets al.lucinant amb el que feia aquell paio al sostre d¡arenisca que té la PASTEL...

    Salut bow!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Collons Oriol, quina memòria. Per l'època només podia ser en Martin Scheel, el del "Vuelo", ara mateix no ho tinc present, com tantes altres coses que només recordo perquè me les expliquen o les tinc apuntades.
      La llàstima potser és que la roca ja ha pagat massa els excessos de tots. No sé, és molt difícil valorar-ho tot plegat objectivament, ja que entran en joc les valoracions i sensibilitats de cada u.
      Salut Oriol

      Eliminar
  4. Fa il·lusió recordar aquestes històries, aquestes i tantes d'altres que podrien omplir molts llibres.
    Crec que el patata va endavantar a Pochas i al enano a la easy rider quan la va fer en "solo" . També recordo que just vaig arribar al Sant Martí que em vau ensenyar la ressenya de l'Atmosfera i per aixó em vaig comprar uns gats a aquella botiga del carrer Valencia...per veure si podria fer la via sense les cletes, ja que a la ressenya només era V+...je,je,je no ens vam riure amb aquella graduació....felicitats per la recopilació.

    Edu Viana

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Ei Edu gràcies per la foto i per la filmació.
      No coneixia el detall de la Easy. Per cert fa moltíssims anys que no veig al Pochas.
      Salut Edu, ens veiem

      Eliminar