El cas "Banesto" i altres afers audiovisuals

Tinc que dir que no sé si per mala sort o perquè sovint és així, les poques experiències viscudes amb productores audiovisuals han estat ben poc enriquidores amb alguna excepció. A tall d'exemple recordo una productora que feia un programa pilot per oferir a TV3 sobre obres civils desaparegudes. Es van posar en contacte amb mi perquè volien que aquesta primera gravació tractés sobre l'Aeri de Sant Jeroni. Jo en aquells moments tenia molt material i notícies al respecte, ja que feia poc temps que havia fet el llibre de l'Aeri. Tenia per exemple còpies de tots els plànols que hi havien a l'arxiu de FFCC relacionats amb l'Aeri, i també d'altres "intimitats" com el llibre on es deixava constancia dels fils trencats dels cables detectats durant les inspeccions anuals.

Llibre on s'apuntaven el fils trencats del cables.

 Tots aquests documents mai em van ser retornats.

Durant aquells anys el col·lectiu de l'escalada, encara relativament reduit, va viure també algun episodi relacionats amb el món audiovisual. Com a curiositat en un càsting per protagonitzar un anunci per la casa Marlboro on la remuneració eren 6000 euros meny impostos (que crec que eren uns 2400 euros per aquest concepte) un dels que s'hi va presentar, a la pregunta de si estaria disposat a tallar-se els cabells, responia que per aquest preu fins i tot les venes!

Situem-nos peró en el cas que ens ocupa. Any 92 , l'empresa "Espais i acrobàcies" , contracta sis escaladores i sis escaladors escollits per càsting per fer un spot publicitari per Banesto.

Es va llogar l'aeròdrom de la Seu d'Urgell durant tres dies, es va construir un enorme decorat situat en el susdit lloc i es van pagar les despeses de tot el personal que hi treballava.

El més curiós del cas va ser que mai va apareixer l'espot enlloc, o que un cop acabat el rodatge regalaven els grans vidres del decorat! Un munt de diners tot plegat per res.
L'any següent esclatava el cas Banesto.

A sota una imatge d'aquell episodi on vàrem repetir fins la sacietat els moviments en el mateix metre quadrat de decorat vestits de "21 botons" i amb sabates de mudar amb soles de goma cuita.

1992 Aeròdrom de la Seu d'Urgell

Una altra de les aventures audio-visuals dutes a terme a Montserrat, va ser el video titulat "El joc de roca" fet l'any 1987 durant l'apogeu de les malles de colors. Esponsoritzada per les cases Boreal, Faders i Grifone (com no) la cinta recull imatges de Montserrat, Sant Llorenç i el Verdon. . Les indumentàries irreverents marcaven la tendència llavors. Un periodiste francès de muntanya que va assistir a la convenció de Montserrat del 87 feia el seguent apunt al número 17 de la revista "Vertical":

Retall del nº 17 de la revista "Vertical"

Tot i que crec que la cinta ja ha corregut per la xarxa us deixo els vora vint minuts de la película "El joc de roca" dedicats a Montserrat, on destaca el "solo" d'en Salva a "la Gran orgia" del totxo del Paco (abans 7a+, ara 7b). Apareixen també imatges del "secretivo" a la "Judas Iscariote " i la "Mengele decapitele" i boulder al totxo del camí de Sant Miquel.