miércoles, 29 de octubre de 2014

Albades, capvespres i llocs.



Sempre furgant a la recerca d'allò que dona sentit a l'axioma personal de l'espai - temps : tant temps consumit en un espai tan menut però a l'hora tan fantàstic. Encara ara però em regala sorpreses i màgia.

Encalmades vesprades de tardor temperades en la solitud de l'alzinar madur, on el teu ebri cervell de vegades encara et fa dubtar de l'existència d'algun que altre esser fantàstic. Què sinó hauria de perdurar?
Que efímer i que buit  "per se" l'elemental i primari martiri dels dits emblanquinats, privat del que realment omple i embafa d'allò tan intangible.

Que distint hauria estat tot si aquest rocam no existís! Tan absurdament senzill com absurdament transcendental i profund!



















12 comentarios:

  1. Molt bones fotos i millor "piercing"

    ResponderEliminar
  2. Gràcies Jaume com sempre per visitar el blog.
    Salut

    ResponderEliminar
  3. Els que hem vist aquestes imatges en directe mai deixarem d'evocar els intensos moments viscuts

    Moltes mercés Josep per compartir-ho

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Al final aquests moments és el que ens queda.
      Gràcies per entrar al blog Santi.
      Ens veiem. Salut

      Eliminar
  4. Josep, son brutals!!!, Felicitats per la feina feta.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Moltes gràcies Jordi per les teves paraules i per visitar el blog.
      Salut

      Eliminar
  5. Ja és ben bé que no ens l'acabarem per temps que hi dediquem.
    I després ve el joc constant d'endevinalles... ¿aquesta bella imatge de quan és i des d'on?
    "El Forat del Vent"... Ves i busca'l -diran uns...
    El tinc retratat per l'altre costat, pel solell, per on sembla una feliç rialla penjada.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Com es nota que tens apamada la muntanya, ja que només ens veu durant un curt trajecte de l'Arrel.
      Ens veiem un dia d'aquests Girbén.
      Salut

      Eliminar
  6. Com que jo no tinc tan apamada la muntanya com en Girbén, m'agradaria saber on és aquest ull, per fer-li-ho saber a en Joan Rovira, cercador incansable de forats i roques foradades de Catalunya. Sempre que en trobo (sobre el terreny o en publicacions diverses) li ho faig saber per assedegar la seva curiositat. Cal mantenir les petites bogeries dels amics!
    Salut i sort per l'any nou que s'endevina!
    Fins aviat.
    Ricard Darder

    ResponderEliminar
  7. Ricard sento el retràs a respondre't. No havia vist el teu comentari.
    Anant pel camí de l'arrel i abans d'arribar a la canal Plana i ha un moment que el veus a dalt a la teva dreta. Has d'anar mirant ja que només es veu només durant uns pocs metres. La foto està peró feta des de molt aprop del forat i de la banda del Cavall. Jo hi deixava sal per les cabres.
    Salut Ricard

    ResponderEliminar