jueves, 14 de noviembre de 2013

Difícil de triar.

Amb tanta bellesa de formes, colors i mides no resulta fàcil fer una tria.
Així com aquests darrers mesos han estat d'allò més eixut, la primavera i principis d'estiu van ser força plujosos i van propiciar una excel·lent floració, especialment en orquídies.

Ophrys catalaunica
L'Ophrys catalaunica sempre molt escassa com apunta Nuet, aquest any era abundantíssima sobretot per Sta Cecília. De la mateixa família i molt tímida és l'Epipactis helleborine que habita en peus isolats sota  la nord d'Agulles. Aquesta era prop de la Cadireta.
Epipactis helleborine
Encara que conegut per tots, el marcolic Lilium martagon mereix un lloc destacat d'entre totes les flors que podem trobar a Montserrat per la seva evident singular bellesa.

                                       Lilium martagon




Com altres tants disbarats que van de la mà de l'home, la introducció d'espècies al·lòctones també té mostra a Montserrat. Al torrent de l'Illa al Bruc trobem una planta provinent de l'Himalaia! És la "Impatiens balfourii" de flors inconfusibles. Aquesta espècie tampoc la consigna Nuet.

    Impatiens balfourii

    Impatiens balfouri

                                                                                                                                                        Espècies ben menudes però d'exquisides formes i colors, l'esperó del sembrat "Delphinium peregrinum" i "Polygala rupestris" amagada sovint sota el romaní


 Delphinium peregrinum 
       Polygala rupestris
















                                                                                                                 








Dues més que no apareixen a l'obra de la flora de Montserrat d'en Nuet, la "Lippia nodiflora" i "Oenothera rosea". La primera es trobava ben a prop de la porta del refugi de Sta Cecília i oenothera rosea al torrent de l'Illa al Bruc

Lippia nodiflora

Oenothera rosea



















I per acabar tres espècies molt escasses a la muntanya i difícils de veure. "Erinus alpinus" es concentra a les canal ombrívoles del voltant de Sant Jeroni. La foto està presa a la canal del Moro. Les petites i gràcils flors de "euphrasia stricta" estaven al costat de la carretera a l'inici del camí que mena als Degotalls. El "Teucrium pyrenaicum" tapissa un punt del camí que porta del revol de la Paella al coll de la Muleia.


Erinus alpinus
Euphrasia stricta

                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                         
Teucrium pyrenaicum
                                                                                                                                                                                   

10 comentarios:

  1. Com mola! Flors montserratines!!

    Tindré una nova distracció per les aproximacions
    Salut!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Ei E.P. jo vaig començar a parar atenció a les plantes després de deu anys! a mi personalment m'ha omplert molt poder anar identificant-les mica en mica i disfrutar de la seva bellesa. Mica en mica ja aniré penjant coses que aquest any ha sigut boníssim.
      Ei gràcies per llegir-me.

      Eliminar
  2. Quina preciositat de flors! M'encanten aquestes fotos.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Gràcies novesflors. Si fas servir alguna foto cap problema.
      És increïble alguna de les formes que prenen algunes d'elles!
      Salut

      Eliminar
  3. Si que n'és de difícil, la tria. Jo hi afegiria el corniol, però no el vulgaris blau lilós -que també deixa'l anar si n'és de bonic-, sinó un des seus rars peus albins. Premi gros! -exclames- quan n'encertes un...
    I, deixa-m'ho dir: recordo al Nuet, llavors un jove cepat i jo quasi un nen, al 72, durant dotze dies de Campament d'Alta Muntanya de CEC, als peus del Balaitús... De quan les muntanyes eren més altes i lliures, encara es vivien com un fet social i l'aproximació la feies al costat d'una rècula de matxos carregats amb tot el fato... Un món definitivament perdut...
    Tinc al Nuet ben retratat dalt de la Gran Facha, el primer dels meus 3000, escoltant la missa culminal que, i qui li deia que no, ens va oferir Mossèn Zayas.
    I, alerta amb el símbol: amb els Infiernos com a teló de fons.
    En boca del Josep vaig escoltar per primera vegada paraules tan belles com silene o minuàrtia... Ja veus.

    ResponderEliminar
  4. Sí que he trobat peus blancs de xicòria, viola alba o de senet de pobre, però mai n'he vist cap d'aquilegia v! En Nuet és un gran SAVI, però no té gaires ganes d'establir "feed-back". Una ll'astima.
    Quantes coses que es van perdent. A la feina estem veient com tota la zona nord de l'Urgell s'està convertint al reg i la llar de les aus estepàries cada cop es va fent més menuda i es van roturant les illes d'alzinar que formen el mosaic tan característic de les serres de Bellmunt i Almenara, sempre en pro dels humans!
    Minuartia, arenaria i cerastium o silene no són gèneres fàcils per mi. Sort en tinc de l'obra d'en Nuet que em limita molt el nombre de espècies dins el gènere.
    Salut Girbén

    ResponderEliminar