sábado, 30 de noviembre de 2013

Dies de glòria.

Ara crec que baixaré i beuré fins que no pugui més,
    i espero que quan em faci vell, no m'assegui a qualsevol lloc pensant-t'hi,
            però segurament que ho faré.
    Sí, segurament m'asseuré, intentant recuperar una mica de glòria, perquè el temps s'esvaeix, 
  i no et deixa altra cosa que històries avorrides... dels dies de glòria.
                                                                                Bruce Springsting. "Glory days".

L'any del Bastard s'havia acabat. Les hores de "Supersumum" a l'esglesia d'Olesa fin i tot en plena nit hivernal, donaven els seus fruits en forma de 7b's com "castigo", "training" o "Krik krik krek". L'era de les malles de colors esclatava i sovint el "cassete" acompanyava les evolucions del personal en llocs tan concorreguts com el camí de la Sta Cova. L'espit reemplaçava al buril encara a l'espera de l'arribada del trepant.

 1985. Via "Training" al camping. 7b
1985. Eren temps de viatges estivals a les gorges del Verdon, tots a provar la "Papi on sight". No podia ser d'altra manera després d'haver estudiat amb detall l'archipopular poster d'en Güllich fent aquesta via. Disbauxa ibèrica entre l'ensopiment del gavatx. El lloctinent del camping somreia davant d'una ampolla plena i alguns pots de "nocilla" amb  farciment abastirien de "rissa tonta" aquella variopinta amalgama de gent. En Carlos Garcia ja voltava tot sol i lleuger per aquells darrers llargs de la fonda gorja mentre els present li clavaven la mirada posant els avantbraços en aquella barana verda.

1985. L'estètica planxa de la Krik Krik Krek 7b
Estiu de 1986, s'organitza la primera competició d'escalada del país a Panticosa "la compe dels 6" alguns l'havien anomenat. Eren sis participants, quin bon rotllo! Crec que tothom va guanyar alguna cosa. Tots ben jovenets eh?

Panticosa 1986. Pelón, Josep, Azucena, Feli i Salva.

D'aquí i amb aquell "Simca 1200" del Salva, varem sortir direcció a Arco i Bardonechia on es celebrava la segona competició i la primera on participava Edlinger. A Bardonechia es va consagrar amb aquell genoll que només ell NO va posar per sortir d'aquell sostre! Més tard i la final només ell va arribar a la cadena. Va quedar ben clar qui era llavors el "puto amo".

Prova de dificultat
Prova de velocitat


















Llevat en Salva que va impressionar a tothom en les proves de velocitat, tots el demés vàrem passar amb més pena que glòria, davant el dominí francès i algun altre personatge fora de sèrie com en Glowatz. La nostra poca disciplina però la vàrem pagar a Arco quan es van adelantar un dia les classificatòries.
Arco-Bardonechia 1986. Feli, Azucena Josep, Salva, Edu Burgada i Juan Aznar.
1987. La convenció a Montserrat i l'escampada de malles de l'amic Cristino de la marca Grifone, guia  els meus records per aquelles dates. Tots ben cofois de mostrar a la resta del món la muntanya amb articles com els que és van publicar a revistes com "Vertcal"  o "Montagnes Magazine". Quines paradoxes, llavors voliem que tothom conegués el lloc i hi vingués a escalar, i ara ens queixem de massificació!

Convenció al Macana amb les omnipresents malles de Grifone
Era Grifone


Els monstres francesos feien ràpidament aquelles vies que tants esforços havien costat per encadenar-les. Estàvem a anys llum dels paios aquells! Segurament la seva disciplina també ho estava, però he de dir que llavors em satisfeia força ser una mica carallot i que això molestés als demés. Recordo estimulant a principis del 80 d'una banda el poder-te cagar al damunt de l'escala tancada de Welzenbach i en qui ho defensaven, i d'altra banda el poder lluir una indumentària prou irreverent que no podies dur quan no eres a la muntanya.

Prol·lífic en compes, aquell mateix any es celebrava a la Riba una competició internacional on novament quedava palesa la hegemonia i superioritat del francesos i la poca experiència dels locals.

Classificatories la Riba 87.
Aquells dies però quan res era impossible i tots els cantos per petits que fossin semblaven prou bons per tibar-li, ja no són més que histories avorrides dels "dies de glòria"









18 comentarios:

  1. Què bo haver viscut aquests moments! l'estètica de les malles va durar prou i això que s'esparracaven sovint, però amb forats encara luien millor jajaja l'Eduard, que jove, irreconeixible!

    ResponderEliminar
  2. Tots plegats una mica irreconeixibles ja ja.
    Salut Jaume

    ResponderEliminar
  3. En el fondo de una mochilla aún tengo algunas mallas chillonas, palmeras, espirales... hay para elegir. Ya no hay güevos de ponérselas, jajajaja
    Salud!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Seguro que hoy todos nos miraríamos con ojos raros a uno con mallas ja, ja, como cambia todo con el paso del tiempo Jose. Más vale que las dejes en el fondo de la mochila. Al menos las mochilas i los gatos no pasan de moda, menos mal porqué yo todavía llevo una de entonces. Salut

      Eliminar
  4. Si me las regalas jose me las pondre ........ Jejeje Histories avorrides Josep?..... No crec pas .....Ni tant sols les vies de aquell temps ho son ... Si no li expliques la canalla de abui en dia si en son de aborrides les vies de aquesta epoca jajajajajaja
    Jordi Coma

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Jordi, no et posos malles de colors eh?
      És que això de parlar dels vells temps és tant tòpic i típic, que en mala mesura avorreix de veritat.
      Salut Jordi

      Eliminar
  5. Este comentario ha sido eliminado por el autor.

    ResponderEliminar
  6. Jajaja

    M'ha encantat aquest viatge al passat!! Visca les malles irreverents!!!

    Salut!

    ResponderEliminar
  7. Hey Josep,

    Passat, present i futur només ho són en relació al nostre TEMPS, que és una gota ridícula en el TOTAL.

    Els FETS ( les teves histories de Gloria) esdevenen un punt en aquesta línea i com a tals és com es poden valorar. Hi ha PRESENTS i FUTURS, i PASSATS TAMBÉ, bons i dolents, i mediocres i tot…els fets que expliques formen pñart de una època daurada, de canvi de transformació i de MILLORA en molts aspectes, que vau generar, conscients o no… Són dies de GLORIA, però no avorrida sinó de la bona, de la que ( per molt grau que es faci) dificilment tornarà, perquè ara AVANÇAR és en base a apretar més en una via ja establerta.
    Ha de ser un luxe tenir un inmens espai al davant i poder decidir cap on tirar.
    I ha de ser un luxe seguir podent decidir altre què fer.

    Ah, i gracies per tot...

    ResponderEliminar
  8. Ei Elena i Tranki, moltes gràcies per llegir les meves cabòries. Em fa sentir bé quan veig que d'una manera o altre arriben als demés.
    M'agrada pensar que vàrem aportar alguna cosa, malgrat que ara de vegades sóc una mica pesimista.
    Salut i gràcies.

    ResponderEliminar
  9. Tranqui, Josep, que qui en sàpiga, com és el cas, té l'obligació de recuperar aquells dies de glòria, el reflux d'aquella ona ja passada. I encara més ara, quan els montserratins hem entrat en un període de recapitulació.

    ResponderEliminar
  10. Sí. Crec que és acertat Girbén dir que estem en un altre moment de canvis i d'aprendre de tots els anys d'escalada a Montserrat, des de els pioners fins ara.
    Alguns errors ja no es poden esmenar, però si que hauriem d'evitar els esdevenidors.
    Salut.

    ResponderEliminar
  11. Brutals fotos! Algunes permanents en l'imaginari a base de portada d'Extrem!

    ResponderEliminar
  12. El que és brutal és l'efecte del pas del temps sobre el nostres cossos. Després de quasi tres dècades és tot molt diferent, i ha de ser així i mirar de no entorpir els que ara van forts.
    Salut

    ResponderEliminar
  13. Ep, Josep,
    (i disculpa que m'adreci a tu per aquest canal),
    tinc una pega a l'hora d'entrellucar la teva adreça de mail
    enmig del garbuix del Google plus...
    (Prou es nota que els nostres "dies de glòria" res tenen a veure amb les capacitats informàtiques, de ser així ara seríem magnats!).
    Et farà res donar-me un bon peu amb un correu a engirben@gmail.com?
    És que tinc un obsequi per fa molt per tu i de cap de les maneres me'l voldria estalviar. Jordi.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. ok ara ho faig Girbén. Jo també tinc seriosos problemes amb aquestes tecnologies!

      Eliminar
  14. M'ha agradat molt aquest article i d'altres que he llegit al teu blog.

    Moltes gràcies per tot!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Ei Willow, sento el retard a contestar-te però feia dies que no mirava el blog.
      Gràcies per llegir el blog i m'alegro que t'hagi agradat.
      Salut

      Eliminar